Estat d’alarma… il·limitat?

El govern espanyol ha fet pública la seva intenció d’establir un nou estat d’alarma que seria el cinquè i en teoria l’últim. Però cal fixar-se en la lletra petita de les declaracions del govern, perquè tot apunta que seria “probablement l’últim” en un horitzó que situa el final a “finals de juny, primers dies de juliol” amb la idea que l’última pròrroga sigui de més o menys un mes. Llegit amb atenció es constata que no està clar quan pot finir aquest període tan llarg, de tres mesos d’excepcionalitat constitucional.

Que ara es demani un mes, en paraules de Carmen Calvo, vicepresidenta primera del govern, és perquè d’aquesta manera “poden organitzar-se millor” i “donar més tranquil·litat als ciutadans”. Si és així, no s’entén perquè no van establir propostes de terminis més llargs des del bon inici, si és que realment permet una millor organització i reduir la incertesa dels ciutadans.

Però la idea que “probablement” serà l’últim, pesa molt. Perquè tot aquest discurs, que no té altra finalitat que aconseguir una nova pròrroga del Parlament, cal situar-lo en context. I aquest ens diu que d’acord amb els primers resultats de l’estudi sobre immunitat a la població espanyola, que està duent a terme el govern, només el 5% de la població està immunitzada. Aquesta és una xifra realment molt baixa, perquè significa que la immensa majoria és susceptible de ser contagiada, i per tant les possibilitats de nous brots són paleses.

Alhora cal considerar les últimes declaracions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que adverteix que el virus ha vingut per quedar-se entre nosaltres, almenys previsiblement. L’OMS òbviament no és Lourdes, com ha demostrat moltes vegades, però és una observació que no es pot negligir. També l’assessor per a la pandèmia del president Trump, el molt respectat Fauci, ha declarat que no hi  haurà vacuna a curt termini.

En aquest escenari amb possibles rebrots, encara que siguin menys virulents, i un problema que  ja no és d’un any, no és viable en cap cas que l’estratègia de lluita contra la pandèmia del govern es fonamenti en l’excepcionalitat constitucional reiteradament aplicada i el confinament a escala massiva. Si ens situem en aquest cercle viciós, és indubtable que les institucions democràtiques i l’economia del país s’ensorraran. Un govern i uns partits que acostumen a funcionar al marge de les normes legals entren en un pendent lliscant. I si ara troben normal que la comissió d’experts sigui clandestina quan hi ha l’obligació legal que sigui pública, es consideren legitimats per governar per mitjà de decrets llei i es tanca el Portal de la Transparència, l’únic canal que permetia recollir l’obligació legal d’informació del govern, resulta evident que el sistema falla, i que cada pas que es dóna per allargar l’estat d’alarma, és un pas que retrocedeix l’estat de dret.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...