Sorprèn que una societat que disposa de tantes persones de primer nivell aporti uns resultats tan deficients en la gestió d’una qüestió tan decisiva com és la salut pública.
- El projecte va arribar verd al Consell Ministres i això explica la seva llarga durada. El que no s’explica és com és possible que amb tant de temps i mitjans els resultats siguin tan febles. Perquè des del dia 1 del confinament sabien que aquesta ocasió arribaria. Hi ha un rotund dèficit de lideratge, que és molt més que realitzar rodes de premsa sense ordre ni concert. No és l’aigua el que ennobleix un brou, sinó la seva substància.
- Ensopega una vegada més amb la mateixa pedra de la manca d’acords, del mínim consens previ. Parlar no és acordar. El que Sánchez entén com a diàleg és només l’escolta del seu discurs.
Després de la presentació aquest dimarts del ‘Pla per a la transició cap a una nova normalitat’ (la capacitat de la factoria d’Ivan Roda per adjectivar els esdeveniments és infinita; Déu n’hi do: nova normalitat), la qüestió és doble. Serà finalment la província la “unitat de destí” o, vist el comentat pel ministre Illa, “dependrà”? En què consisteixen els “criteris objectius, públics”, sobretot de tipus sanitari i epidemiològic? Perquè si són objectius han de ser mesurables, però Fernando Simón matisava aquest punt a preguntes dels periodistes a la roda de premsa: “No posarem un llindar específic per a cada indicador, perquè hi ha una gran interrelació entre ells”. El mateix document aprovat pel Consell de Ministres també apunta en aquesta línia en assenyalar que aquests indicadors “seran avaluats de manera qualitativa i conjunta per permetre la transició d’una fase a una altra”.
En què quedem: són objectius, no tenen llindar específic, són qualitatius? És possible modelitzar aquestes exigències, però en qualsevol cas requereixen dades i xifres-objectiu degudament interrelacionades. Però d’això res. Aleshores? “Parole, parole” una vegada més?
El Ministeri de Sanitat va remetre fa uns dies a les comunitats autònomes els criteris o marcadors generals que apareixen com a annex en el pla de desescalada anunciat dimarts. La idea original era acordar amb les comunitats llindars numèrics per a cada indicador a partir d’aquest panell de marcadors, de tal manera que cada territori sabés en cada moment a quins criteris atenir-se per passar de fase. Entre aquests valors numèrics es va parlar d’una taxa de reproducció (Rt) inferior a 1, la qual indica que els contagis es van reduint, la notificació diària d’almenys el 90% de dades individualitzades de nous positius o una taxa d’incidència de 2 casos nous per cada 100.000 habitants.
El pla insistia en això: “Un dels primers passos consisteix en el desenvolupament d’una sèrie d’indicadors objectius rellevants mesurables i fiables, que comprometin i serveixin al Govern i a les pròpies comunitats autònomes per conèixer quins llindars mínims són imprescindibles abans d’iniciar la desescalada. Aquests indicadors seran públics, de manera que permetin a qualsevol interessat conèixer les variables de referència per a la presa de decisions”. Bé fins aquí tot quedava clar, però…
Resulta que aquests criteris objectius no s’han de tenir en compte per passar d’una fase a una altra en la desescalada que durarà fins a finals de juny. Tot quedarà reduït a que al final el Ministeri de Sanitat, que dirigeix Salvador Illa, tindrà l’última paraula a l’hora de determinar, “cada dues setmanes”, en quina fase es troba cada província.
I el doctor Simón ho ha remarcat: “la transició no es basarà en indicadors únics i en llindars prefixats, sinó que dependrà de molts factors. Són molts paràmetres a valorar en el seu conjunt”. D’acord, molts, són molts, però no sinònim d’indeterminats. Per què no es fixen amb claredat aquests “molts”? Un cop més les contradiccions entre el que es diu per escrit i el que després s’explica són flagrants, un cop més impera la sensació de tripijoc.
En realitat el “Pla per a la transició cap a una nova normalitat” és un document d’intencions que s’aniran concretant mitjançant el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a força d’ordres ministerials que es publicaran els propers dies. Si realment hi ha un pla definit, per què no es presenta i oficialitza d’una vegada, en lloc d’anar desgranant capítols, amb la incertesa i risc de desconnexió entre parts que aquest procediment implica?
Més confús, impossible. Mentrestant, el marcador econòmic segueix avançant inexorablement fins a la major catàstrofe coneguda succeïda en un sol any.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
