No és una pregunta retòrica, perquè és la que fa dies que es fan treballadors, autònoms i petits empresaris. Estem a 28 d’abril; des del 16 de març que es van aplicar els ERTO, els afectats no han cobrat ni un euro. De què es pressuposa que viuen ells i les seves famílies? Si la promesa governamental es compleix, percebran el primer ingrés el 10 de maig, gairebé dos mesos després. Mig centenar de dies vivint de l’aire. I ni tan sols saben si han de percebre tot el retard, o només una primera mensualitat. I el tema no és menor no només per a ells, sinó com a composició de lloc d’on som i cap a on anem.
A Espanya en aquests moments hi ha 19 milions de persones que depenen directament dels pressupostos de l’Estat: treballadors ERTO, en atur, renda mínima, jubilats i funcionaris, i tot això amb una economia en gran mesura parada, sobretot en els serveis. Però és que aquí hi ha la clau de la qüestió.
Ara que estan de moda els Pactes de la Moncloa, val la pena recordar que en l’actualitat hi ha una tercera part d’ocupats que abans en l’agricultura (2,53 milions contra menys de 800.000), 700.000 menys en la indústria (3,48 milions per 2,76), pràcticament la mateixa xifra en la construcció (1,28 milions). La gran diferència està en el sector terciari, que s’ha triplicat de 5,28 a 15,12 milions. I aquest sector és el que en gran mesura no funciona. I no només això. En bona mesura trigarà a aparèixer i serà més petit, cas del turisme, hostaleria i serveis connexos, o el comerç local, que veurà com s’haurà accentuat fins a límits que fan impossible la seva subsistència, la seva substitució pel comerç digital. Colau vol carregar-se els cotxes, així en general, aprofitant l’ocasió. Amazon es carrega la botiga de barri: com donarem consistència a les ciutats que són la base de la nostra economia? Amb bicicletes? Els nostres governants van a la seva, el problema és que no roda a favor nostre.
Però, és que a més, els empresaris ho tenen difícil. Es va anunciar la liquiditat, que a Espanya i a diferència dels grans països d’Europa, inclosa Itàlia, es basa en l’endeutament de l’empresari, més que en la injecció de diner fresc. Però és que a més aquests diners no arriben. Són els “ICO” en argot, per l’Institut de Crèdit Oficial, que és el canal de finançament per on es vehicula aquest crèdit amb l’aval del 80% de l’estat. També en aquest cas l’anunciat no es compleix, i d’aquesta manera la màquina de produir s’alenteix més i més, amb un agreujant, que parteix de les empreses que amb un socors aviat i decidit, tindrien continuïtat; en aquestes condicions desapareixeran.
El govern ha d’explicar què passa, ha de donar certeses, per això hi és, en lloc de tant discurs. Les compareixences de Sánchez no han aclarit res de la difícil situació econòmica, i és urgent que ho faci, perquè l’economia de país, i això vol dir persones, s’està caient a trossos.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
L'economia de el país s'està caient a trossos Share on X
