Les proves de contagi: l’escàndol de les dades maquillades. ¿Ningú dimitirà?

L’OCDE va ​​situar per error Espanya en el vuitè lloc entre els països del món, i per davant d’Alemanya en nombre de tests de contagi. Després va rectificar amb les dades reals, que va fer retrocedir la posició espanyola fins al lloc 17.

L’origen del problema radica en que l’OCDE va ​​sumar les dades oficials de dos tipus de proves enviades pel govern i les va comparar amb les relatives a només un d’aquests mètodes d’altres països. En realitat, l’estadística de l’organització es referia a les proves PCR, les més fiables. Així ho indica amb claredat la taula que resumeix les dades, però en el cas d’Espanya es van afegir a més els altres test que mesuren la presència d’anticossos, que són més ràpids i incerts pel que fa als seus resultats i significació.

La qüestió és per què es va fer així, per què el govern espanyol va fer ostentació del vuitè lloc, quan sabia per les seves pròpies dades que aquesta classificació no responia al nombre de PCR realitzats, i a més era una informació fins ara desconeguda, perquè el govern mai l’havia fet pública.

En una sèrie d’abusos informatius, Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE, va publicar dilluns al matí un tuit amb una classificació dels països que han realitzat més proves diagnòstiques de coronavirus, que situava Espanya en aquella vuitena posició. Sanitat va piular al seu torn: “Espanya se situa entre els deu primers països“. Segons l’organització, Espanya ha realitzat més tests per habitant que, per exemple, Alemanya, Àustria o Dinamarca. Posteriorment, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va tornar a presumir de la dada en una compareixença amb el titular d’Interior:

“Som el vuitè país, així ho acredita l’OCDE, ja que realitzem 28,6 tests per 1.000 habitants, mentre que la mitjana europea se situa en el 22,9”.

O bé el ministre de Sanitat ignora les dades de les proves, o bé si les coneixia va mentir. Perquè l’OCDE va publicar sense major anàlisi el que li va dir el govern espanyol, per després, comprovades les dades, rectificar, però Illa sí que coneixia la realitat del que ha passat, i sabia sobradament que el rànquing es referia només a proves PCR, i no als altres tests, perquè si la resta de països haguessin seguit el mateix criteri que Espanya, d’afegir les proves immunològiques, la posició espanyola també hauria resultat tan dolenta com el lloc 17 que ara ocupa.

De fet, tot això, la manipulació informativa, és molt evident perquè el Ministeri de Sanitat només dóna com a xifra oficial de contagiats per coronavirus els que determina mitjançant anàlisi PCR, no els que detecta amb una prova ràpida d’anticossos. Fins i tot des del dia 26 els casos detectats amb test d’anticossos, que es facilitava en un altre apartat, ja no apareix en els informes diaris. Llavors, per què el govern ha remès a l’OCDE la xifra de totes les proves, si ni tan sols ho fa així en la seva presentació diària?

Edouard Mathieu, expert que treballa per a la web de la Universitat d’Oxford OurWorldinData, de la qual procedeixen la resta de dades que dona el gràfic de l’OCDE, va aclarir a Twitter el que ha passat: Espanya apareixia tan amunt en el gràfic d’aquesta organització, amb 28 tests per 1.000 habitants, perquè va facilitar dades sumades de PCR i test ràpids serològics. Amb la xifra de PCR oferta dilluns pel ministeri, Espanya estaria en realitat en 22,3 proves de laboratori per 1.000 habitants, i quedaria per darrere d’Alemanya i lleugerament per sota de la mitjana.

Max Roser, fundador del web, ha explicat per la seva part que el tuit de Gurría havia contribuït a la confusió en assegurar: “Hem actualitzat les nostres dades”. Segons Roser, en realitat l’OCDE va ​​prendre les xifres ja publicades per OurWorldinData i va afegir la xifra d’Espanya que va obtenir directament del govern espanyol. Aquesta dada, afegeix, “no és comparable amb les d’altres països”.

En altres paraules, l’OCDE es va limitar a copiar una font independent, i en el cas d’Espanya el que va fer va ser aportar les dades que els donava el govern. I qui va informar d’aquestes dades? El Ministeri de Sanitat? No, va anar directament Moncloa, presidència de govern, on regeix per a tota comunicació exterior la presència omnipotent d’Iván Redondo, cap de gabinet i gurú de Sánchez.

En definitiva:

1. Les sorprenents dades sobre la bona posició d’Espanya no eren certes.
2. Van ser proporcionades per la presidència de govern.
3. El ministre de sanitat, que en teoria coneix les xifres i metodologia de càlcul, que té com a única base els PCR, va assumir aquelles dades i se’n va vanagloriar en la roda informativa diària.
4. Fins que es va desfer l’embolic, algú a l’OCDE va jugar a favor de presentar com a bones les dades espanyoles, quan no ho eren. La probitat del secretari general, Ángel Gurria, queda en entredit.
5. I és que el govern va moure els fils a l’OCDE per sortir entre els bons, amb una manipulació que insultava la intel·ligència dels altres. Algú es pensa que l’escenari internacional exigeix el mateix que fer una campanya a Extremadura o Badalona (llocs on Rodó va llaurar la seva fama) I, és clar, no és el mateix.

Aquesta cerimònia de la confusió protagonitzada per Presidència demostra que:

1. Efectivament i tal com comenta de fa temps en les tertúlies de govern, Salvador Illa no hi pinta res, la política contra la pandèmia es fa a Moncloa i està en mans de Sánchez i Iván Redondo.
2. La desconfiança cap a Sánchez per part de tot el món s’ha multiplicat. El president del govern no és una persona que respecti els fets, és a dir, la veritat, encara que clar en línia amb Pilat, i molt d’Iván Redondo, sempre queda el recurs de preguntar-se olímpicament: ¿i què és la veritat?, pregunta que sempre acaba amb un pèssim resultat.
3. L’escàs crèdit que tenia Espanya en la lluita contra la pandèmia, pels seus mals resultats i el caos de les seves xifres, es multiplica fins a l’extrem de passar de la categoria a l’anècdota. Un diari gens menor com és la República Dominicana, Diari Lliure, publicava de manera destacada: “10 lliçons que va deixant el virus”. La desena resa així: Podria ser pitjor. Imagini’s tot això i a més tenir a Pedro Sánchez com a president del govern. I tot això des de Santo Domingo!