Sembla que ja tenim batejada la crisi del coronavirus (Covid-19) des del punt de vista econòmic: El Gran Confinament. La crisi del coronavirus serà probablement recordada amb aquest nom en els futurs llibres d’història de la humanitat.
L’autoria correspon a una prestigiosa institució econòmica internacional: el Fons Monetari Internacional (FMI ). Val a dir que no sempre l’encerta en els seus anàlisis i recomanacions, però sempre és interessant escoltar la seva veu. Es tracta d’una de les organitzacions econòmiques internacionals més rellevants, juntament amb el Banc Mundial (BM) i el GATT (General Agreement on Tariffs and Trade ) , posteriorment convertida en Organització Mundial del Comerç (OMC), creades l’any 1944 .
El FMI ha publicat un informe el dia 14 d’abril en el que destaca que el Covid-19 esborrarà de cop més de vuit bilions d’euros del PIB mundial, equivalent al valor agregat de les economies d’Alemanya i del Japó. Allà es pot llegir que la recessió resultant serà més profunda que la Gran Depressió de l’any 1929 i dues vegades més greu que la Gran Recessió de 2008. “Les mesures de confinament i quarantena adoptades als països membres del FMI minvaran el creixement mundial de forma dràstica, amb una caiguda del PIB mundial el 2020 del 3% i de més del 6% en el cas de les economies avançades dels Estats Units, Europa i Japó ; es tracta de quelcom més que una crisi econòmica, és una parada de l’economia com el món no ha conegut mai “.
És la primera vegada que les economies avançades entren en recessió alhora que les emergents. “Aquesta és una crisi com cap altra“, ha declarat Gita Gopinath, la jove economista en cap del FMI , de nacionalitat índia i professora de la Universitat de Harvard, durant la presentació de l’informe a l’assemblea “virtual“ de primavera del FMI i del BM a Washington .
Segons les previsions del FMI, la pandèmia destruirà el 7,5 % de l’economia de la zona euro, i els més perjudicats seran els mateixos països que ho varen ser durant la Gran Recessió de 2008. Espanya és un d’ells, amb una caiguda estimada del PIB que suposa una revisió a la baixa de gairebé 10 punts percentuals en relació a la previsió anterior. El deute públic espanyol podria saltar aquest any al 113% del PIB, davant del 95,5% de l’any passat . La recessió podria destruir en un any el 8% de l’economia espanyola. La Xina, després de ser l’origen i el primer país en contenir la pandèmia, evitarà la recessió i registrarà un creixement esquifit però positiu del PIB pel 2020 (1,3 %). La bona notícia, sempre segons el FMI, és que l’economia es recuperarà ràpidament després del Gran Confinament i ho farà en forma de “ V “,és a dir, com una seqüencia ràpida de caiguda seguida d’una recuperació. Les previsions són que l’economia mundial creixerà un 5,8 % el 2021 i l’espanyola un 4,3 %, que amb prou feines suposarà la meitat del perdut l’any 2020 .
Prestigiosos analistes opinen que res tornarà a ser el mateix després del Gran Confinament.
L’historiador israelià Yuval Harari ha escrit que el món haurà d’elegir : a) entre un sistema de vigilància totalitari i l’empoderament del ciutadà i de les seves llibertats , i b) entre un aïllament nacionalista/patriòtic i un sistema de solidaritat global . Segons l’economista i erudit francès , Jacques Attali, cada epidèmia important ha ocasionat canvis essencials en l’organització política de les nacions i en la cultura que sustentava aquesta organització. Considera que el sistema d’autoritat basat en la protecció dels drets individuals pot acabar col·lapsant. I, amb ell, els dos mecanismes que va establir: el mercat i la democràcia; dues maneres de gestionar el repartiment dels recursos escassos sense deixar de respectar els drets individuals. Si els sistemes occidentals fracassen, és possible que no s’estableixin únicament règims autoritaris de vigilància, que farien un ús molt eficaç de les tecnologies d’intel·ligència artificial, sinó també règims autoritaris referent al repartiment de recursos.
El sociòleg Manuel Castells ha escrit que sense la globalització existent no s’hauria pogut estendre tan ràpidament la pandèmia. Una globalització que ha dinamitzat l’economia mundial i ha contribuït a la millora de les condicions de vida d’una quarta part de la població mundial, però que també ha creat una interconnexió per a qualsevol procés, sigui el terrorisme, el canvi climàtic o epidèmies abans localitzables. D’aquí la temptació de ressuscitar fronteres i controls de tota mena. Per tot això estima que l’ordre liberal potser serà la primera víctima d’aquesta pandèmia.
L’autora del llibre “ Capitalisme de vigilància “, la psicòloga social nord-americana Shoshana Zuboff, avisa sobre la mercantilizació de la informació personal que permet el món digital . La tecnologia de la vigilància es desenvolupa a una velocitat vertiginosa i tempta tant a estats com al sistema econòmic i empresarial, amenaçant la llibertat, la democràcia i la privacitat.
Per altra banda, s’han pogut sentir recentment dues veus molt inspiradores en aquests moments difícils, provinents una de l’àmbit polític i l’altre de l’àmbit religiós. En l ‘àmbit polític, el president alemany , Frank-Walter Steinmeyer , ha adreçat un discurs valent als seus conciutadans per assenyalar el paper que Alemanya ha de jugar en aquests moments en que sembla que a Europa afloren nacionalismes d’Estat per sobre del projecte comú. Alemanya presidirà la UE durant el segon semestre de l’any en curs. Steinmeier ha reafirmat el compromís europeu del seu país i ha insistit en que cal buscar una sortida comuna per superar la crisi del coronavirus. En l’àmbit religiós, el Papa Francesc ha parlat des del Vaticà per dir que aquests no són moments per l’egoisme i la divisió, sinó per la solidaritat ; que no hem de perdre mai l’esperança davant de moments difícils; i també ha advertit que la Unió Europea es troba davant d’un desafiament històric del que dependrà no solament el seu futur, sinó el futur del món sencer.
La Unió Europea (UE ) està reaccionant contra la pandèmia. L’acord de l’Eurogrup del 9 d’abril és prometedor, però també pot ser contemplat com una mena d’artifici financer complicat i, en tot cas, pendent d’implementació a l’espera de la decisió final del Consell Europeu que s’ha de reunir el proper 23 d’abril.
Més enllà del que es pugui aprovar aquell dia, tot indica que la UE es troba actualment davant d’un repte històric . La crisi del coronavirus posa en entredit la democràcia, la privacitat de les persones i els valors de les societats. La UE està ben preparada per continuar treballant per un ordre multilateral i cooperatiu, basat en regles. Però per fer front a un euroescepticisme en augment i un ordre liberal contestat, necessita reformar-se a fons. La UE ha de ser capaç de millorar la seva governança, protegir millor els seus ciutadans i ser fidel als seus valors fundacionals . La “crisi existencial“ 2005-2019 no va aconseguir acabar amb ella. Ara la UE hauria de ser capaç de convertir el Gran Confinament en el revulsiu necessari per assolir la seva renovació.
La Unió dels Federalistes Europeus (UFE) marca el camí a seguir en un Manifest que acaba de publicar. A curt termini : 1) Assegurar la unitat de la UE i del seu mercat interior, 2 ) Que els Estats Membres cedeixin competències a la Comissió Europea per regular mesures aplicables a tota la UE per combatre el virus , 3 ) Creació d’un consorci europeu de recerca amb la missió principal d’obtenir ràpidament una vacuna contra el virus , 4) Adoptar mesures fiscals extraordinàries i coordinades per afrontar la crisi, amb actuacions puntuals del Banc Central Europeu ( BCE ) , 5) Emissió d’eurobons per part de l’ Eurozona , 6) Ampliació de les competències del MEDE ( Mecanisme Europeu d’Estabilitat ), i 7 ) Aprovació per part del Consell d’un nou Marc Financer i augment del pressupost comunitari fins un mínim del 1,3 % del PIB de la UE. A més llarg termini : 1) Dotar a la UE d’autonomia fiscal amb dret de crear i recaptar els seus propis impostos, 2) Els Estats membres atorguen a la UE plena competència en matèria sanitària, 3) Conversió de la prevista Conferència sobre el futur d’Europa en una Convenció Europea que elabori un Pacte Constitucional per a la creació d’una Europa federal.
Més informació ESPECIAL CORONAVIRUS
La UE es troba actualment davant d’un repte històric. La crisi del coronavirus posa en entredit la democràcia, la privacitat de les persones i els valors de les societats Share on X
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,
1 comentari. Leave new
Ara ens adonem de la importància de la UE. Si va prenen mesures a l’alçada del problema actual, molts hi tornarem a creure, però si aquesta Unió d’Estats no respon, cada vegada hi haurà més euroescèptics. A veure que decideix demà, 23 d’abril el Consell d’Europa. Gràcies per l’article, molt entenedor.