D’acord amb l’últim informe publicat per l’Imperial College de Londres, un dels centres mundials de referència en l’estudi de l’actual pandèmia, el nombre d’infectats a Espanya, en la hipòtesi mitjana de la distribució, arribaria al 15% de la població, molt més que Itàlia, que només estaria en el 9,8%. És clar que l’interval d’aquesta hipòtesi és molt ampli, i una cosa és que aquella xifra sigui la més probable, i una altra molt diferent que sigui realitat.
Per a Espanya l’interval de la població actualment infectada oscil·la entre el 3,7% i el 41% del total, mentre que l’italià se situa entre el 3% i el 26%. Com es pot observar, la diferència es troba en les hipòtesis màximes del grau d’afectació de la població. Alemanya, pel contrari, tindria menys de l’1% d’afectats sobre el total de la població, amb un interval que se situaria en el 0,28% i l’1,8%.
D’acord amb les xifres esmentades, la mortalitat d’aquests països seria molt diferent de la que donen a entendre els balanços actuals. La d’Espanya seria molt baixa, perquè el nombre d’infectats és molt alt, mentre que l’alemanya, que ara és extraordinàriament reduïda, i crida l’atenció per això, es multiplicaria, precisament per la raó contrària.
Com tota formulació d’aquest tipus, encara que estigui basada en una anàlisi tan sòlida com la que mostra l’informe, ofereix alguns dubtes, sobretot en la comparació entre Espanya i Alemanya. En aquest últim país la mortalitat per 100.000 habitants és molt petita, i això s’atribueix al fet que els afectats han estat sobretot persones de menys de 60 anys, i a l’ús massiu de test que han permès un millor control, mentre que en el cas espanyol, amb una elevada letalitat del 70%, les víctimes són majors de 70 anys. Si en lloc d’utilitzar aquesta relació sobre el total d’habitants, apliquéssim les dades de l’Imperial College, obtindríem la conclusió que tot i que a Alemanya els principals afectats són joves i a Espanya són gent gran, la mortalitat sobre els que s’infecten seria molt més alta en aquell país, la qual cosa és contraintuïtiva en relació amb el que sabem que és la població de risc.
L’estudi també ofereix diverses hipòtesis sobre la mortalitat a 31 de març. D’acord amb les seves dades, Espanya arribaria als 7.700 morts en aquella data, amb una hipòtesi màxima d’11.000. La xifra italiana seria sensiblement superior, amb 14.000 morts i un màxim de 19.000. Per a Alemanya la magnitud continuaria sent extraordinàriament petita, ja que preveu com a màxim 810 morts.
Una última consideració salta a la vista. Si les dades de l’estudi responguessin a la realitat, la pregunta fonamental seria: com ha estat possible que Espanya s’hagi convertit en el país d’Europa amb un major nombre de contagis?
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
