Hi ha opinions que sostenen que ara no és moment de crítiques, i que quan això passi ja en tindrem l’ocasió. És un error d’apreciació greu. Perquè la crítica, quan és concreta i basada en fets, serveix perquè es rectifiqui, i la política seguida pels responsables del govern espanyol té molt a rectificar, perquè cada error es paga amb víctimes.
Ara ha esclatat l’escàndol dels morts en residències de gent gran. Tres a Catalunya, on impera l’opacitat en aquest tipus de dades, una altra més a Madrid, on el virus ja ha matat més de 54 ancians, Vitòria, Ciudad Real, València i Alacant. I el problema seguirà, perquè és el desenvolupament d’una mort anunciada, que la direcció de la resposta sanitària, amb el doctor Simón i el ministre de Sanitat com a caps visibles, no ha tingut en compte.
ITÀLIA: MORTS PER EDAT
Però anem als fets. Per començar, les autoritats no proporcionen la mortalitat per edats, però Itàlia sí. Per ella sabíem que el 88% dels morts tenen 70 anys o més, i un 8% estan a la franja prèvia, de 60-69 anys. Pràcticament gairebé no hi ha morts a la resta de la població.
Sabem també que la concentració de persones afavoreix la propagació del coronavirus, i tots dos factors es concreten en les residències assistides. Tot i això han estat les grans ignorades. No s’ha adoptat cap mesura per prevenir i en el seu cas contenir aquests focus, que no només eren una gran amenaça per als mateixos residents, sinó també per als treballadors. La resposta necessària era evident. Donar, des de principis de març, prioritat a un cribatge d’aquests centres mitjançant les proves de coronavirus, les que s’han vingut reservant a les elits polítiques. Era i és necessari el seu ús massiu per evitar anar sempre, com fins ara, darrere del virus, en lloc d’anticipar.
Repartir elements de prevenció passiva, mascaretes, guants, per al personal d’aquests centres, i disposar en definitiva d’un pla de contingència. No ha estat així. Cap mesura especial, cap atenció: res. Com es pot qualificar aquest fet?
Aquest abandonament letal contrasta amb la ràpida preparació d’un pla de contingència a causa del coronavirus en relació amb la violència de gènere. Això està molt bé, però no obeeix a cap prioritat sanitària, com no ho va ser incentivar les manifestacions del dia 8 de maig, de nefast record. Ni es tracta de població de risc, ni per edat, ni perquè les dones s’estan veient molt menys afectades que els homes, ni es tracta de focus.
Un cop més els apriorismes ideològics passen per davant de les prioritats sobre la salut. No es pot confiar en els que ens governen sota aquests criteris. I la rectificació no és per a quan això acabi, sinó ara, per evitar més morts.
I no es tracta només de la responsabilitat de govern espanyol. Encara que ell porta la direcció, res impedia a les comunitats autònomes establir plans de contingència propis per a les residències de gent gran. En aquest aspecte el cas de Catalunya és sagnant. D’una banda, el govern català i TV3 utilitzen l’epidèmia per atacar el govern espanyol sistemàticament, cosa que ara el Govern basc es cuida molt de fer, però per una altra, i això és habitual, no fa el que sí que pot fer. En el cas de la gent gran i les seves residències també les ha ignorat. Per desconèixer fins i tot no sabem quants morts hi ha d’aquestes característiques.
La conclusió és clara i urgent:
És necessari un pla de contingència per a totes les residències de gent gran i l'ús massiu de proves d'infecció Click To TweetNecessitem menys discurs i més fets tangibles.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
