Després de 28 hores de discussions entre dijous i divendres passats, els líders dels 27 Estats Membre no han aconseguit desencallar les negociacions per acordar els pressupostos europeus plurianuals del 2021 al 2027.
Es tracta dels primers pressupostos negociats sense el Regne Unit, i suposen tot un desafiament sobre com re-equilibrar les finances sense aquest contribuent net.
D’una banda, hi ha països que no volen saber res d’augmentar les seves contribucions, i aboguen de fet per reduïr els pressupostos. Es tracta sobretot de quatre dels Estats Membre més rics: Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Àustria, agrupats en l’aliança autodenominada «dels frugals».
D’altra banda es troba un grup molt més vast de 17 països que s’anomenen «amics de la cohesió», i provenen del sud i l’est d’Europa. Són en general receptors nets de fons de cohesió territorial.
Mentre que els frugals defensen que els pressupostos de la Unió no haurien de sobrepassar un 1% del PIB de la UE (cosa que s’aconseguiria particularment al retallar en polítiques de cohesió i agràries), els amics de la cohesió volen arribar al 1,3% i salvaguardar aquestes polítiques re-distributives.
Al comprovar que la proposta de partida de la Comissió Europea se situava en el 1,074% del PIB amb retallades substancials en fons agrícoles (14%) i fons territorials (12%), els amics de la cohesió enduriren la seva posició. «No vull ni tan sols parlar dels detalls, les diferències han estat massa importants», resumí la cancellera alemanya Angela Merkel.
Els països de l’est d’Europa donen més a l’oest que no pas en reben
El ambiciós programa de la nova Presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que exigeix importants partides per finançar les seves propostes en matèria de transició ecològica, transformació digital o seguretat de les fronteres, contrasta amb la manca de compromís dels països més rics de la Unió.
Els frugals, a més a més, obliden un fet importantíssim: si bé és cert que financen nombrosos programes de desenvolupament en els països pobres de la UE a través dels fons de cohesió, es beneficien també de les portes que el mercat únic els obra en aquests països.
Com una eurodiputada de Romania denunciava en el Financial Times fa poc, «els països rics es pinten ells mateixos com ànimes caritatives i critiquen els països de l’est que voten a autòcrates euro-escèptics». No obstant, «bona part de la riquesa europea es mou dels països pobres als països rics, i no al revés».
Els països de l’est d’Europa donen més a l’oest que no pas en reben Share on X
L’eurodiputada en qüestió, Clotilde Armand, explica que entre el 2010 i el 2016, Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia reberen fons europeus per un total equivalent a entre el 2 i el 4 dels seus PIB respectius. Però que la fuga de riquesa cap a l’oest d’Europa, en termes de beneficis empresarials i rendes, suposa entre el 4 i el 8% del PIB d’aquests països.
Romania ha perdut la meitat dels seus metges entre 2009 i 2015, i dels que queden un 10% són perseguits infatigablement per agències de recursos humans que els proposen sous molt més elevats en països com el Regne Unit, Alemanya o França.
A Polònia, les enquestes indiquen que aproximadament la meitat dels estudiants de medicina té plans per marxar a l’estranger després de graduar-se en el seu país, que li ha pagat uns estudis que ronden els 100.000 euros per persona.
Els diners de la UE, conclou Armand, «no són caritat, sinó un quid pro quo» que constitueix la base no escrita de l’edifici europeu sencer. Els països desenvolupats es comprometeren a invertir en els subdesenvolupats, i els països del sud i de l’est admeteren a canvi l’entrada d’empreses estrangeres i la fuita de capital humà. Però si els rics països del nord trenquen el seu compromís envers els seus socis més pobres, aquests darrers hi trobaran cada cop menys interès en la Unió Europea.
