La mitjana de les últimes enquestes fetes públiques, Sociomètrica, NC Report, Gesop i Electopanel, assenyalen que ara com ara els partits independentistes assolirien amb claredat la majoria d’escons, però continuarien sense arribar a la meitat dels vots emesos. Concretament se situarien en el 48%, que almenys fins ara sembla ser la seva teulada de vot.
JxCat i ERC assolirien 63 escons i es convertirien en el primer bloc de la cambra, amb l’afegit dels 9 escons previstos per a la CUP arribarien als 72, clarament per sobre de la majoria absoluta dels 68. Hi ha una altra opció que també significa la majoria dels 68 escons necessaris, que és la que formarien ERC, PSC i EC-P que obtindria 69 escons. En aquest escenari ERC se situa com el pivot de tot govern, perquè el pot formar amb la resta de partits independentistes o amb l’esquerra. Cal dir, però, que la diferència entre republicans i JxCat és de només 3 escons i que el candidat d’aquesta última formació encara no està definit.
La resta de formacions obtindrien: 11 diputats els comuns, i continuarien sense convertir-se en una força significativa. Serien la cinquena del Parlament, per darrere de Cs amb 13 escons i el PSC amb 25 escons, que es mantindria en tercera posició. Milloraria el PP en assolir 9 escons i entraria Vox amb 5 escons. Una part d’aquests diputats provenen de la radical baixada de Cs.
Sembla evident que la majoria parlamentària no es modifica mentre no s’assoleixi reduir el nombre de diputats que obtenen els partits independentistes. En realitat hi ha dos blocs consolidats, els independentistes que es mouen entre els 68 i els 74 diputats, per tant sempre per sobre la majoria absoluta, i els no independentistes que estan sempre en minoria. Tota formulació política que no tingui capacitat per atraure vot independentista, com a mínim l’equivalent a 5 diputats, l’única cosa que fa és mantenir la majoria absoluta d’aquesta opció, perquè només aconsegueix reconfigurar el vot no independentista amb altres etiquetes.
