Malgrat les accions sistemàtiques de l’Ajuntament, i el fet que fos un dels senyals d’identitat de la candidatura d’Ada Colau, el cert és que el pes d’ Airbnb en relació amb els pisos que controla a la ciutat no ha fet altra cosa que créixer.
Actualment, la relació se situa en 12 pisos per cada 1.000 habitants. Per situar una referència, Londres només en té 7, i Madrid 3. Barris com El Raval, Poble Sec, la Barceloneta, Sant Pere i Santa Caterina, i la Ribera tenen una pressió extraordinària sobre l’habitatge per culpa de la presència d’aquests pisos turístics.
De fet, les seves xifres poden situar-se al voltant del 30%. La conseqüència negativa és triple. Molts d’aquests pisos són motiu de conflicte amb els veïns perquè part dels seus residents ocasionals no respecten les normes de convivència i descans. També tenen un gran impacte sobre el preu del lloguer pressionant-lo a l’alça. Finalment, contribueixen a la gentrificació dels barris més afectats, el que significa la pèrdua de l’activitat comercial tradicional i el desplaçament dels residents històrics.
