La cambra alta nord-americana votarà el proper dimecres dia 5 de febrer si el procés d’impeachment a Donald Trump segueix el seu curs o s’atura. Però estant en mans fermes dels Republicans, totalment cohesionats entorn al seu líder, el resultat sembla clar.
Es posarà així punt i final a un procés que s’inicià ja amb ben poques perspectives de victòria pel Partit Demòcrata. La oposició estava però molt impacient per iniciar un procés de destitució des de la seva victòria parcial a les eleccions legislatives de novembre del 2018, que li donaren majoria a la Cambra dels Representants (cambra baixa).
El passat dijous, el Republicà centrista Lamar Alexander es negà a votar a favor de fer entrar més testimonis al Senat, escurçant així el procés i deixant entreveure el resultat final. La votació sobre si calia cridar més testimonis acabà amb una victòria dels partidaris de Trump per 51 vots contra 49.
El impeachment ha aprofundit encara més la profunda divisió partidista en que viuen immersos els Estats Units. Divisió que s’inicià en realitat amb l’era Obama, el primer polaritzador ideològic amb iniciatives molt polèmiques com la reforma de la sanitat pública coneguda com «Obamacare».
Sens dubte, Trump ha prosseguit aquesta divisió posicionant-se a les antípodes del seu predecessor en un bon número d’aspectes (i mantenint el rumb d’Obama en d’altres, paradoxalment).
Demòcrates i Republicans s’acusen mútuament de danyar les institucions de la República en el judici polític a Trump. Els primers, per por a establir un precedent que legitimi els abusos de poder amb fins partidistes, i, els segons, temerosos r de instaurar-ne un altre que permeti l’abús del procés de impeachment amb motius igualment partidistes.
Com en ocasions anteriors, antics col·laboradors de Trump no han dubtat en fer declaracions públiques que el posen en entredit. Afirmacions que són de seguida aprofitades com arma política.
La setmana passada fou el seu antic Assessor de Seguretat Nacional, John R. Bolton, qui afirmà que Trump li havia demanat pressionar al govern ucraïnès perquè publiqués proves que danyarien els rivals polítics del president nord-americà.
Les afirmacions de Bolton foren filtrades pel New York Times, diari conegut per la seva furibunda oposició al actual ocupant de la Casa Blanca, en un oportú moment del procés contra el president. La maniobra tenia gust a arma desesperada per allargar els debats al Senat. En va.
Tinguin o no raó els Democràtes al afirmar que les faltes de Trump han estat suficientment greus com per obligar-lo a deixar el càrrec, el cert és que el impeachment ha acabat sent una maniobra que ha reforçat el lideratge de Trump i té molt de potencial per danyar la credibilitat Demòcrata com alternativa de govern.
Profundament dividits i immersos en un cruent procés d’eleccions primàries, els líders parlamentaris Demòcrates haurien d’haver reflexionat més detingudament si realment els convenia iniciar un impeachment que tenia des del començament tan poques probabilitats d’èxit. Com passà al 2016 amb Hillary Clinton, el seu excés de confiança i el menyspreu al seu rival els han allunyat de la realitat.
