«L’heroi d’alguns és per altres un terrorista », diu una cèlebre frase de ciència política. Aquest és el cas de Stepan Bandera, un líder ultranacionalista que va dirigir l’organització Exèrcit Insurgent Ucraïnès per combatre tant l’Alemanya nazi com la Unió Soviètica de Stalin durant la Segona Guerra Mundial.
Immersos en un conflicte carregat de records històrics, els nacionalistes ucraïnesos han dut a terme des del 2014 una intensa campanya de retirada de símbols soviètics arreu del país. Ara, alguns volen passar a l’ofensiva contra els hereus de la URSS construint una estàtua de Bandera el més a prop possible de la frontera amb Rússia.
Els seus partidaris recorden Bandera com un «heroi d’Ucraïna» i de la causa d’un estat ucraïnès independent en un període fosc en que alemanys i soviètics lluitaven sense pietat pel control del ric territori que ocupa Ucraïna, sovint massacrant la població local.
Els seus detractors el consideren un col·laboracionista nazi inspirador d’una campanya de neteja ètnica contra polonesos i jueus a l’oest del país. En efecte, la seva visió fou la d’una Ucraïna ètnicament homogènia.
La revolució pro-europea i el paradoxal auge del ultranacionalisme
Els nacionalistes ucraïnesos han esdevingut extremadament actius al país des de la dissolució del govern pro-rus de Víktor Ianukòvitx al 2014. La seva pressió i elevada visibilitat pública han conduït a un seguit de situacions extremes. Per exemple, la fundació de grups para-militars armats que han rebut el vist-i-plau del govern ucraïnès.
Sens dubte, un dels efectes secundaris que tingué l’exitosa revolució anti-russa i pro-europea a Ucraïna fou despertar el ultranacionalisme ucraïnès. Un moviment que guarda una gran proximitat amb l’univers neofeixista (l’autèntic, no el que s’ha convertit en un insult polític a Catalunya i en general Espanya).
Paradoxalment, aquesta admiració és dóna malgrat el fet que l’Alemanya de Hitler perseguí i combaté els nacionalistes ucraïnesos durant la Segona Guerra Mundial, considerant-los per ser eslaus igual de menyspreables que els russos o els polonesos.
De fet, no és únicament Rússia qui ha protestat en reiterades ocasions per la permissivitat en que operen els grups ultranacionalistes ucraïnesos. Països com Israel o Polònia també han expressat el seu rebuig a homenatges a Bandera i altres personatges històrics que havien defensat la neteja ètnica d’Ucraïna als anys 40.
Per la seva banda, la diputada russa Natàlia Poklonskaia ha afirmat que iniciatives com la de construir un monument a Bandera «no tenen res a veure amb els ucraïnesos corrents», i ha proposat en canvi «construir una capella ortodoxa de la Nativitat del Crist com a símbol d’una nova vida i bones relacions de veïnatge» entre els dos països.
En qualsevol cas, sembla que els ultras ucraïnesos estan perdent suports entre la població. Sempre una minoria política, partits del seu entorn com Svoboda han perdut molta força en les eleccions legislatives del 2019.
Opcions moderades com la del actual president Vlodomir Zelensky, que aposten per la pau la reconciliació nacional, semblen de moment imposar-se en un país que segueix immers en la corrupció generalitzada, una profunda crisi econòmica i amb un greu conflicte territorial no resolt a l’est.
