El govern ha informat del càlcul de dèficit fiscal pels anys 2015 i 2016. Pel primer d’aquests anys representa 16.803 milions i una magnitud quasi idèntica 16.801 per l’any següent; és a dir, un 8,2% i un 7,9% del PIB respectivament. Aquest dèficit correspon al càlcul basat en el mètode del flux monetari que mesura l’aportació que rep Catalunya i la despesa d’acord allà on se situa en concret aquesta segona. Una altra forma de calcular el dèficit fiscal és el de la càrrega-benefici en el què s’imputa a Catalunya una part proporcional de la despesa que es fa en tot l’estat. La discussió sobre quin dels dos mètodes expressa millor el resultat final és interminable, i pot ser la realitat es troba entre les dues, perquè si bé és cert que el que realment cal comptabilitzar és aquella despesa que es produeix dins del propi territori també ho és que en una mesura molt variable, hi ha despesa que es realitza en l’àmbit espanyol que té efectes positius per a Catalunya. Per exemple allò que afecta a la xarxa ferroviària en general i que pot permetre a les mercaderies catalanes arribar millor a determinats punts d’Espanya.
La Generalitat tendeix a raonar en termes del primer dels mètodes, el del flux monetari, perquè és el que presenta un desequilibri més gran. En el cas de la càrrega-benefici el dèficit fiscal pel 2015 és del 5,8% i per l’any següent del 5,7%.
La tesi de l’independentisme és que la república catalana es beneficiaria d’entrada de tots aquests diners que es paguen de més. La realitat és que això no és ni molt menys així. Veiem les causes.
La primera d’elles és que es tracta d’un càlcul teòric que és vàlid a posteriori i en les condicions concretes que es va produir. Aquesta consideració no invalida l’amidament, només diu que de cara al futur hi ha altres hipòtesis l’hem d’utilitzar amb cura. És una cosa semblant a l’advertència que es fa en el món financer: “rendibilitats passades no garanteixen les rendibilitats futures”.
La segona raó és el que ja s’ha apuntat en el sentit que ni un ni l’altre expressen prou bé la realitat. Si fem una hipòtesi intermèdia entre els dos, més aviat decantada cap a les xifres màximes, tindríem que el dèficit fiscal pel 2015 se situaria lleugerament per sobre del 7%, i per l’any següent seria el 7% pelat.
Però, i aquesta és la tercera raó, aquí caldria introduir tota la despesa que Catalunya com a estat independent hauria de fer: defensa, seguretat i fronteres, relacions internacionals, aportacions a l’administració local, entre d’altres. Una de molt important seria el finançament del dèficit de la Seguretat Social perquè des del 2011 aquest està present en el cas català. Ell sol podria representar de l’ordre d’uns 3.000 milions d’euros, i això ja es menjaria una part substancial de punts del PIB, entre 2 i 3, al que caldria afegir tota l’altra despesa apuntada. Amb un càlcul optimista que el que ens costaria ser un estat independent, sense gaire lluïment, vindria a significar 5 punts del PIB. Però tampoc aquests serien reals, almenys durant un indeterminat període inicial, perquè la capacitat recaptadora de Catalunya no assoliria el 100% d’eficàcia fins passat un temps i per tant caldria acudir al mercat exterior per finançar l’endeutament que segurament venint d’on venim i sent un estat nou amb un futur més o menys incert, resultaria car. Però és que d’altra banda hi hauria despesa que tindria un cost important al principi, per exemple, és impensable que en les condicions actuals la república catalana no comencés la seva història disposant molt ràpidament d’una armada d’una certa entitat, perquè el Mediterrani és cada vegada un mar més complicat i això significa un cost important per començar. Alhora hi hauria un període de desajust del comerç amb Espanya derivat de la conflictivitat amb què s’hauria produït la independència que afectaria els ingressos del país. I això sense considerar que d’entrada i per un període que no sabem si pot durar molt o poc estaríem fora de la Unió Europea.
La pregunta final és evident: un dèficit fiscal, que pot minorar-se, de 2 punts del PIB català justifica tot el trauma econòmic i social de la independència?
