Està vist que les polítiques mediambientals dels que ens governen a Barcelona i la Generalitat competeixen en el seu caràcter injust. Ara la Generalitat practica una arbitrarietat semblant per la via dels impostos als vehicles (llei 9/2019, de 23 de desembre), prescindint de si circulen molt o poc, i només en funció del tipus i l’any. Els dos governs arriben tard, i després d’anys d’inoperància volen corregir una situació indesitjable, la contaminació, amb solucions inequitatives i discriminatòries.
La Generalitat castiga els vehicles antics que no tenen edat per ser clàssics. També al món rural, on abunden cotxes vells que circulen poc, útils per a curts desplaçaments locals amb independència dels quilòmetres que recorri. Un Seat 600 N de 1957 tributarà 98 euros el primer any i 159,60 euros el segon, més que un Ferrari de 670 cavalls! Goya ja ho va deixar gravat fa dos-cents vint anys: els somnis de la raó produeixen monstres.
El problema rau a forçar la fiscalitat perseguint un bon fi, però amb un mètode equivocat. No són els vehicles els que contaminen, sinó el combustible que consumeixen. Un litre de gasolina emet 2.196 grams de CO2. A més consum, més impacte. El lògic és netejar l’atmosfera incrementant la pressió fiscal sobre els combustibles, de manera que pagui més qui més contamini. Aquesta és la lògica, o no? Era la solució per a Catalunya i també per a Barcelona. Per què no s’ha fet? Es pot dubtar que sigui competencialment possible que el Parlament legisli sobre aquest tipus d’impost. Però fins i tot en aquest supòsit, pot aconseguir-se aprofitant l’actual conjuntura de negociacions amb el Govern espanyol. Es tractaria d’aplicar l’article 150.1 de la Constitució i aconseguir, per a aquesta ocasió i aquesta llei, la capacitat d’aplicar aquest impost, sense que això fos obstacle perquè l’Estat ho fes més endavant amb caràcter general.
Els ingressos haurien de dirigir-se a incentivar el canvi a vehicles híbrids i elèctrics, i generalitzar els punts de recàrrega, al mateix temps que obrant així no es castigava els qui fan un ús escàs del seu cotxe. Però esclar, això seria pensar primer en les persones.
