Si la setmana passada informàvem dels increments que es deriven de l’acord entre ERC i Comuns amb relació als pressupostos de la Generalitat, avui són Colau i Collboni, amb l’ajuda necessària també d’ERC, els que ens volen fer pagar més, bastant més, a Barcelona.
La idea de fons que batega en tots aquests increments gens justificats és que les mossegades que fan a la butxaca dels ciutadans no són prou grans i són prou disperses com perquè no canviïn l’orientació del vot, mentre que disposar de més diners als pressupostos permet, a banda de millorar els serveis, fidelitzar més electors i disposar de més oportunitats de treball per als més fidels.
L’Ajuntament incrementarà el seu pressupost sobretot per la via d’impostos amb un extraordinari 9%. És un augment astronòmic, molt per sobre de l’augment previst del Producte Interior Brut (PIB), que hauria de ser la mesura racional de la dinàmica dels pressupostos públics. Cal recordar, a més, que l’Ajuntament, gràcies a les sanejades finances del període Trias, no ha hagut de dur a terme retallades com les que es van realitzar a la Generalitat. En tots aquests increments desmesurats hi ha una qüestió de fons: per què és bo que sempre s’hagi de pagar més? Per què no es fan reformes que puguin reduir els costos, com sí que duen a terme les empreses, sense que per a això hagin de reduir la producció dels béns o serveis a la qual es dediquen? La lògica de les administracions públiques difereix de les empreses, perquè una de les seves finalitats és utilitzar el pressupost per captar electors i generar llocs de treball que enforteixin la militància dels partits.
En el cas de Barcelona, aquest elevat 9% carrega sobre molts capítols. Un dels que farà mal i tindrà un efecte generalitzat és l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), ja prou elevat a Barcelona. Un altre és el de circulació. I encara un tercer, que serà la taxa de clavegueram. I quedarà per concretar una quarta clatellada, cobrar per aparcar el cotxe al carrer. Tot plegat a més tindrà un efecte particularment pervers sobre els cotxes vells que no podran circular, però pagaran més per tenir-lo i per deixar-lo immobilitzat al carrer. També patiran bars i restaurants amb la taxa sobre les taules a la via pública.
Si a tots als recàrrecs que s’aplicaran de manera directa i indirecta a Barcelona se’ls afegeixen els que vindran per part de la Generalitat, l’automòbil es convertirà en un producte de luxe.
Naturalment, no pot faltar la frase política que ho justifica tot, encara que se situï al marge de la realitat. Com diu el regidor d’ERC Jordi Coronas, aquestes seran “unes ordenances més justes i redistributives”. El que no afegeix és que ho seran en tot cas en benefici dels que manen a l’Ajuntament.
I tornem a la Generalitat. Reblem el clau de com de desaforat és l’acord assolit. La Vanguardia el dia 17 de desembre va fer un dur editorial amb el títol “Més impostos a Catalunya” acusant l’acord de danyar l’economia. Per la nostra banda, voldríem afegir informació que nega el caràcter redistributiu de les modificacions fetes, perquè no serà veritat que les persones que ingressen menys vegin reduïda la seva aportació: els catalans que ingressen per sota dels 16.000 euros l’any continuaran sent els ciutadans de l’estat que paguin més. Això no s’haurà alterat. La Vanguardia feia un supòsit d’una persona soltera, menor de 65 anys i sense fills, que és un exemple molt senzill, que guanyi menys de 16.000 euros l’any. Abans de la reforma pagava 1.005 euros l’any, i ara en pagarà 938. Només 67 euros menys. Una mica més de 5 euros al mes. Aquella xifra és superior a la que es paga a qualsevol altra comunitat d’Espanya. Els menys desafavorits pels ingressos seguiran sent els que paguin més en proporció a la resta de l’estat. És un estrany pacte d’esquerres. I una cosa semblant segueix passant amb les rendes que estan per sota dels 30.000 euros l’any, que es mantindran intocades ocupant també el primer lloc en el rànquing d’IRPF autonòmic de tota Espanya.
I encara faltarà que entri en joc un altre esquilador d’ingressos, que serà la llei contra el canvi climàtic que afectarà tots els ciutadans que tenen vehicle.
Cal dir que el mètode que fan servir tant el govern municipal com l’aliança d’ERC i els Comuns, amb el convidat de pedra de Torra i JxCat, és ben anormal, perquè primer decideixen que ens han d’apujar els impostos, i després es reuneixen per decidir com es gastaran els diners. El més racional seria operar exactament a la inversa.
