Entre avui dia 10 i el mes de gener, l’escenari polític català podria registrar canvis substancials que ho facin trontollar tot. El primer factor és ERC. El pacte amb els socialistes sembla fet, com apuntàvem ahir. La fórmula màgica per establir l’acord serà la creació d’una Comissió Especial entre el govern espanyol i la Generalitat, per tant de govern a govern, al marge de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Aquesta nova instància tindrà com a objectiu “abordar el conflicte polític de Catalunya”. D’aquesta manera ERC aconseguiria oferir als seus votants dos conceptes totèmics: el de la “negociació” entre governs, i el del “conflicte polític” català, en lloc de conflicte social a Catalunya.
Puigdemont està preparant la resposta a aquesta possibilitat que ara com ara és quasi certesa, a no ser que la pressió del sector de l’expresident aconsegueixi fer-los enrere, com a la inversa ERC va aconseguir en el seu moment que Puigdemont es desdigués de convocar eleccions. El seu problema radica en què les seves forces són més heterogènies. Per una banda el PDeCAT, el sector que governa el partit, no està disposat a dissoldre’l en una organització més gran. Aquesta posició porta el fre de mà posat a les iniciatives més agressives dels puigdemontistes, perquè en el fons del PDeCAT continua bategant el possibilisme de CDC. L’altre grup amb presència és JxCat, en aquest cas format per tots els diputats que no pertanyen a aquell partit i que són fidels a Puigdemont. La solució que aquest acabi sent “El Partit” a hores d’ara no és gens clara. I encara hi ha el tercer element en presència, la mig desapareguda Crida que aplega als més durs i que té en Antoni Morral, diputat al Parlament i secretari general, la seva veu més representativa. Aquest tercer nucli considera que ERC, el PDeCAT i JxCat pertanyen al passat i que la independència s’ha d’aconseguir a través del nou instrument que és la Crida. Com resoldre tots aquests factors en una candidatura electoral, en unes eleccions anticipades a finals de febrer o març? Aquesta és la dificultat que tenalla les maniobres que pugui fer Puigdemont per amenaçar a ERC i impedir la seva abstenció al Congrés dels Diputats. Una primera pista de tot plegat es veurà el dia 14, amb el congrés del PDeCAT, si manté la seva decisió de continuar com a partit polític i anar com a tal a les eleccions, o accepta dissoldre’s en el partit que seria JxCat o la Crida. De retruc, aquest fet dinamitzarà més o menys el sector convergent, que ja considera des d’ara que la via Puigdemont és impossible i que l’independentisme s’ha de moure en el marc estricte de respecte a la llei.
