L’Ajuntament d’Ada Colau prepara una nova i poc agradable sorpresa als barcelonins: cobrar-los per la recollida d’escombraries. Si el resident a Barcelona es pensava que ja ho pagava, i a més d’una manera abundosa, amb l’agregat que hi ha al rebut de l’aigua, ara es trobarà amb la sorpresa que aquell cost en realitat només era per sufragar el tractament de residus.
La novetat el 2020 consistirà a pagar també pel servei de recollida. Concretament, l’Ajuntament vol treure de les butxaques dels habitants de la capital tant com 40 milions d’euros, que s’afegiran a la factura ja existent i que fa que Barcelona sigui una de les ciutats més cares d’Espanya per viure-hi.
Es pagarà entre 2,25 euros i 4 euros per llar i mes, en funció del nombre de persones que viuen a cada casa. Es farà una petita excepció amb 12.500 famílies vulnerables que també pagaran, però amb descompte. Aquestes taxes fixes castiguen la població de menors ingressos i les famílies nombroses. Aquelles on a més del matrimoni hi ha un avi vivint a casa i tenen 1 o 2 fills, seran les que rebran el cost més elevat. La idea de l’Ajuntament és simple, 4 euros al mes és una xifra petita i que per tant el ciutadà la paga sense escarafalls, però que s’afegeix a la multitud de pagaments que ja fa cada família a l’Ajuntament. Ha arribat l’hora que cada ciutadà compti quant ens costa mantenir al govern municipal d’Ada Colau i el PSC, i si el que rep a canvi és clarament millor que el que rebia anys enrere.
Al final una pregunta es fa necessària: si tots i cadascun dels serveis que ens aporta l’Ajuntament els paguem amb taxes i impostos finalistes, els ingressos amb caràcter general que percep dels que viuen i treballen a Barcelona i de les empreses radicades a la ciutat, en què es gasten? És necessari que amb transparència i concreció se’ns indiqui el cost de cadascun dels serveis i la forma com es financen perquè molt ens temem que la ciutat vagi creixent amb despeses de personal, no únicament les directes dels funcionaris, sinó també aquelles altres camuflades perquè són realitzades per empreses municipals, consorcis, contractes amb tercers i convenis amb entitats de tota mena i condició.
I de pagar més a la prohibició
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) ha rebut més de 2.000 al·legacions, el que ja dóna una idea del poc consensuada que ha estat la norma. Quan s’apliqui serà la zona d’exclusió de vehicles més gran d’Europa, 95 km2. Cap ciutat s’ha atrevit a fer-ho fins ara, i Barcelona es vol situar al capdavant d’una mesura que a més de ser socialment discriminatòria té un impacte limitat que podia aconseguir-se igualment per altres vies.
Ara l’Ajuntament ha d’aprovar l’ordenança que en definitiva és la que concreta el funcionament de la ZBE i en primera instància ho ha de fer la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La disconformitat és tal que difícilment sortirà l’ordenança tal com ha entrat.
En concret una primera modificació sembla clara: l’exempció per dos anys a les famílies sense recursos, ni alternativa de transport i els autònoms “precaris”. Tot dependrà de l’amplitud que s’apliqui al concepte de famílies sense recursos. Evidentment, si es tracta de situacions de pobresa, la repercussió serà mínima perquè aquestes persones no tenen cotxe, ni vell, ni nou. Pot ser purament un maquillatge per dir que s’actua contra la injustícia de la norma, però si els partits de l’oposició pressionen, es podria reequilibrar la qüestió establint pels nivells de renda inferiors a la mitjana de la ciutat aquesta moratòria que ja apuntava en el seu article Miró i Ardèvol . T
ambé pot succeir que amb el fi d’aconseguir que l’ordenança prosperi, es vagin fent tot un seguit de concessions puntuals, mínimes, però que creïn un microcosmos que després sigui difícil de controlar. Per exemple l’exempció per a persones que segueixin tractament mèdic als hospitals de la ciutat, per a vehicles singulars com els que es dediquen a la venda ambulant, i altres mesures d’aquesta mena.
No existeix un cens que vinculi la matrícula a totes aquestes condicions i, per tant, la primera acció serà dur-lo a terme, ja que contràriament serà inviable diferenciar aquells que compleixen amb la norma d’aquells que no. I aquest control és impossible que estigui realitzat abans de gener.
És una manifestació més que es tracta d’una mesura improvisada que no ha tingut cap mena de preparació prèvia, més enllà de la simple idea de prohibir a una part dels vehicles l’accés a la ciutat.
