A partir de l’any que ve l’AVE haurà de competir contra altres trens d’alta velocitat. Per mandat europeu, el qual estableix que a finals de l’any 2020 es liberalitzi el sector, tres grans companyies competiran a la xarxa d’Adif: Renfe, Ilsa (55% d’Air Nostrum i un 45% en mans de la pública italiana Trenitalia) i Rielsfera (pertanyent al francès SNCF).
Renfe s’ha adjudicat de forma preliminar el paquet de capacitat màxima posat en joc per Adif per rodar en els tres grans corredors de la xarxa: Madrid-Barcelona; Madrid-València-Alacant, i Madrid-Sevilla-Màlaga. Per volum, vindrà darrere Ilsa, que ocuparà en un 70% de mitjana durant la vigència de l’acord marc. La seva flota és de 23 trens i té previst llançar el seu primer servei el gener de 2022, una vegada que el material rodant aportat per Trenitalia hagi estat homologat. En el cas de Rielsfera constarà d’una desena d’Alstom Duplex (de dues plantes) que està homologant ja SNCF per competir en aquest país amb el seu model de baix cost.
La presidenta d’Adif, Isabel Pardo de Vera, va qualificar la preadjudicació a llarg termini (deu anys) com “una fita històrica”, que s’ha de traduir en un ús més intensiu de la xarxa, una major oferta per al ciutadà i en millors preus. A més de rendibilitzar i maximitzar l’ús de la xarxa, la liberalització pressuposa una reducció de preus en els bitllets dels usuaris. També va citar beneficis per a l’economia, davant la necessitat d’obres milionàries per ampliar estacions, comandes de trens o la contractació de personal. Per Adif això suposa una gran oportunitat per obtenir més de 200 milions d’euros anuals (taxes que cobra a les empreses que utilitzen les seves vies), la qual cosa permetrà esmenar la seva situació financera. Per la seva banda, Renfe tindrà competència i veurà disminuïts els seus ingressos. La companyia té previst sortir a l’exterior per contrarestar la previsible caiguda de la facturació.
Si bé Adif no ha fet pública la seva estimació sobre la baixada de preus, Renfe fa servir ja escenaris en els quals els seus bitllets podrien baixar fins a un 40%, en serveis puntuals, respecte al cost mitjà (52 euros per trajecte) per competir contra la companyia de baix cost de SNCF.
En referència a la capacitat ofertada, el 30% restant es posarà a disposició el mercat per a reserves any a any. Comprovat que hi ha excedent en els paquets preadjudicats a Renfe i Ilsa, aquests solcs es posaran a l’abast dels oferents que han quedat fora de la xarxa: el tàndem Globalvía-Moventia, el consorci format per Talgo, Globalia i Trilantic, i l’esmentada Eco Rail. Amb tot, se’ls estaria donant accés a restes de capacitat que poden resultar poc atractius per muntar un model de negoci que requereix invertir en trens.
