“OK boomer” és el nou eslògan de la progressia juvenil nord-americana. Cerca culpabilitzar els membres de la generació del baby boom (els nascuts en els anys 50-60, i fins als 70 en el cas d’Espanya) de totes les desgràcies del món actual, començant pel canvi climàtic. És equivalent a un “calla la boca, vell idiota”.
Sembla que a l’inici d’aquest eslògan de mal gust es troba una jove diputada nova-zelandesa de 25 anys, Chlöe Swarbrick, que intentà fer callar així un col·lega parlamentari de més edat que la interrompia durant un discurs sobre la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El fet que el crit de “OK boomer” s’hagi generalitzat mostra una fractura social emergent: els joves contra els vells. No és una bona notícia, primerament degut a les nombroses divisions ja existents que travessen les societats occidentals i dificulten tot tipus d’acords.
El cas que ens ocupa és però particularment greu. Rere el “OK boomer” s’hi troba el menyspreu no sols pels nascuts en unes dates concretes, sinó el soscavament de la saviesa que les persones grans aporten des dels albors de la humanitat als joves. Quelcom d’extremadament valuós en un món que manca cada cop més de referents ferms.
Avui, les joventuts ecologistes d’arreu del món, mancades de referents, s’auto-referencien com model a seguir. A qui sorprèn això? La nova fornada de revolucionaris (que han substituït el comunisme pel ecologisme, a vegades esdevingut pura ideologia) ha pres com a referent a Greta Thunberg.
Siguem clars. Greta és una pobra menor sueca malalta, instrumentalitzada i incapaç d’articular un discurs que no hagi après de memòria. Sense cap experiència vital rellevant, coneixements acadèmics ni èxits socials o polítics, Greta encarna a la perfecció el fenomen de la auto-referenciació de la joventut revolucionària d’avui en dia.
En aquest nou esquema intel·lectual, els vells no desapareixen sinó que es converteixen en objectius a abatre. Però qui és un jove de 15, 20 o 25 anys, que no ha encara demostrat la seva vàlua, per a criticar les obres d’una persona gran i les seves decisions preses a vegades en contextos difícils?
Les noves generacions obliden que gaudeixen dels avenços tècnics (els smartphones que ells mateixos utilitzen per fer campanya), polítics (la consolidació de l’estat de dret o la caiguda del comunisme) i socials (l’estat del benestar o la reducció de la fam al món) fets possible pels baby-boomers. El món segueix sent millor que al segle passat gràcies a ells.
La crítica fàcil dels joves ecologistes és en el fons profundament egoista. Greta mateix ho reconeix al escridassar que els baby-boomers “li han robat el seus somnis de infància”. Al cap i a la fi, és una revolució auto-referencial, erràtica i per tant incapaç de donar fruit.
Sens dubte, res no eximeix els baby-boomers dels seus errors i responsabilitats, començant per les mancances d’aquesta generació en la transmissió de valors forts als fills. De fet, si hi ha quelcom criticable en els boomers en termes generals és precisament la manca de referents morals transmesos. Com nombrosos sociòlegs han senyalat, la generació del baby boom (la dels hippies i la “movida”) ha marcat la gran ruptura cultural amb els valors fundadors de la cultura occidental, començant pels del cristianisme.
No és doncs del tot sorprenent que avui els millennials i la “generació Z” (els nascuts a partir del 1995) vulguin fer una revolució sense referents. És urgent però que el moviment ecologista mundial deixi de banda missatges divisoris com el “OK boomer”, escolti amb respecte i aprengui de les seves persones grans i retrobi els valors fonamentals d’Occident. Hi trobarà consol, encoratjament i esperança.
