En el creixent i polaritzat panorama polític català, marcat per l’hegemonia del procés, i on els silencis son eloqüents, la declaració signada per més de setanta persones en defensa de la policia i les institucions de Catalunya, enllaç, significa una clara presa de posició sobre el què està succeint a Catalunya i el trencament d’una inèrcia.
La declaració, iniciada pel grup de persones que ens apleguem en torn de Converses a Catalunya, ha reunit les signatures amb una velocitat que ens ha sorprès, atesa la seva qualitat i rellevància social, cultural i professional. Pensada per ser avalada per una xifra rodona, el mig centenar, al final ha superat les setanta.
DECLARACIÓ DE PERSONALITATS CATALANES EN DEFENSA DE LA POLICIA I DE LES INSTITUCIONS CATALANES
Primera constatació: la predisposició de la gent a donar resposta des d’una perspectiva cívica al deteriorament al que el procés està sotmeten a les nostres institucions, incapaces de mantenir el bon ordre i presoneres de grups secrets, o opacs, que controlen el carrer, com els CDR i el Tsunami Democràtic. La revolució dels somriures s’ha passat al costat fosc de la força, com e defineix Star Wars wiki:
Les persones que utilitzaven el Costat Fosc obtenien el seu poder d’emocions deslligades, com la ira, l’odi i l’agressivitat. Els Sith van ser els majors practicants del Costat Fosc i eren els enemics mortals de l’Ordre Jedi, que seguia el Costat Lluminós de la Força. El Costat Fosc de la Força es nodreix de les emocions deslligades dels seus usuaris, tant positives (eufòria, passió, alegria) com a negatives (frustració, ira, por, sadisme). Però donades la filosofia i naturalesa depredadores del Costat Fosc, es fomenten molt més en les segones, ja que predisposen a l’estat mental adequat per a exercir dominació indiscriminada sense cap consideració cap a uns altres. Això provoca que els usuaris del Costat Fosc siguin agressius i amb un instint de supervivència extremadament desenvolupat.
Aquells que es creien cavallers Jedai són en realitat una legió de siths, decidits a fer la punyeta al seus compatriotes, dient a on poden anar i a on no, quan poden circular i quin són els drets que realment poden exercitar.
Aquest siths catalans i també els escàndols del Parlament de Catalunya i el Govern, són els motius sobre els qual es basa la declaració.
No és assumible que aquelles institucions catalanes decideixin no personar-se en els procediments judicials oberts contra els presumptes agressors i depredadors dels béns públics, i alhora acordin obrir una causa general contra la seva pròpia policia, cercant sumir-la així en el descrèdit. És una suïcida manera de voler construir estructures d’estat.
Des de l’àmplia centralitat política, Catalunya necessita construir una alternativa amb capacitat de descavalcar a tant Sith atrinxerat en els càrrecs de govern, perquè ara ja no es tracta només d’una opció de fer política des d’un partit, sinó d’una necessitat més vital i profunda.
Cal anar a la política per defensar les nostres institucions, retornar-les el seu bon nom i recuperar-les al servei de tots els catalans, i alhora protegir i promoure els nostres drets personals, a circular, anar a la feina, acudir als llocs que decidim, estudiar amb profit a la Universitat, sense veure’ns amenaçats per l’ira, l’agressivitat i l’odi d’aquells que tenen vocació de siths, o s’hi transformen per l’encanteri gregari de la massa.
És l’hora amigues i amics de retornar Catalunya al Cantó Lluminós de la Força
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.