policia

Declaració de personalitats catalanes en defensa de la policia i de les institucions catalanes

En aquests moments difícils volem expressar públicament la nostra opinió per a contribuir a reconstruir la pau civil, avui danyada.

El que més pot erosionar la llibertat i deteriorar la democràcia és que la convivència es vegi alterada per la violència i el desordre que ocasiona. Per aquesta raó, el primer deure de la ciutadania és refusar-la rotundament i en totes les seves manifestacions. Tant la violència activa, com la passiva, generada per els qui impedeixen de forma reiterada i sistemàtica, l’exercici del dret a la docència i a l’estudi, el dret al treball i a la lliure circulació i accés.

I és que el principi bàsic d’una societat democràtica és el respecte a l’exercici dels drets dels altres, també dels que discrepem. Si la democràcia no és capaç de garantir-ho esdevé inútil i es produeix el desastre.

En últim terme, la instància responsable de garantir l’exercici dels drets dels ciutadans és l’actuació policial, sempre d’acord amb les lleis i normes del nostre estat de dret. La policia és també l’única depositària de l’exercici legal de la força en compliment estricta de la seva missió, sense excessos, ni renúncies, en el benentès que, en democràcia, la seguretat és un fi en si mateix, i encara més, un instrument fonamental per defensar la llibertat.

També les institucions, tant personals com col·lectives, depenen en últim terme de la seva actuació. Mantes ocasions ho han fet palès. Només cal recordar-ne dues per exemplificar-ho: l’encerclament del Parlament de Catalunya i els intents d’agressió a diversos diputats el juny del 2011. Aleshores, la institució més important de Catalunya va dependre dels Mossos d’Esquadra per garantir la seva llibertat. També quan els atemptats de la Rambla varen mostrar com en depenem de la policia i com podem confiar en ella.

En els últims dies la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, i especialment el Cos dels Mossos d’Esquadra, institució essencial del nostre autogovern, varen intervenir per afrontar la violència organitzada. Ho varen fer amb professionalitat i entrega, i per aquesta raó volem manifestar el nostre reconeixement i agraïment.

Com en tot acte humà desenvolupat en condicions penosament difícils, es pot haver produït algun cas d’excés en la seva actuació, que no desvirtua la positiva qualificació global, i que en tot cas, seran els mateixos cossos policials els que, en primer terme, ho abordaran.

Per la importància institucional de la policia i per la seva actuació concreta, és perquè refusem com inapropiats per irresponsables, els atacs efectuats per una part del Parlament de Catalunya, i el que resulta especialment greu, per part del President de la Generalitat. Voler obrir una mena de “causa general” contra la policia és clamorosament injust i contrari a les necessitats de Catalunya. Encara ho és més quan a l’ensems el govern de Catalunya no ha condemnat la violència al carrer, ni es fa present en les causes obertes contra els presumptes inculpats. Aquests atacs s’han produït i multiplicat també des de la Televisió Pública de Catalunya de manera absolutament inacceptable.

En conclusió:

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

1r. Reiterem el nostre suport a les forces de seguretat, i en particular a la policia de Catalunya, per les dificultats afegides que pateixen.

2n. Demanem al Parlament i al President de la Generalitat que actuïn de manera responsable i en bé de totes les institucions i del conjunt de la societat catalana.

3r. Urgim mesures perquè la TV de Catalunya recuperi el seu caràcter de servei públic avui totalment perdut.

Cridem al conjunt de la societat catalana a ser proactiva en defensa de la pau civil, el respecte, la concòrdia; i a les nostres institucions d’autogovern a vetllar pel seu bon funcionament i actuar democràticament per assegurar-ho.

Signen aquest manifest:

–       Jordi Alberich –       Josep Maria Lloveras
–       Esther Amselem Amselem –       Juan-José López Burniol
–       Francesc Aparicio –       Enrique López Viguria
–       Daniel Arasa –       Juan Martínez de Tejada
–       Jordi L. Bailach –       Margarita Mauri
–       Astrid Barrios –       José M. Mesa
–       Eulalia Baselga Torres –       Javier Mirallas
–       Josep Ramon Bosch –       Josep Miró i Ardèvol
–       Eugeni Bregolat –       Álex Miró Pujadas
–       M. Carmen Bruach –       Pere Mirosa Martínez
–       Ferran Brunet –       Esteban Mogas
–       Josep M. Cardellach –       Oriol Molins
–       Jordi Cerdà Aliguer –       Roger Montañola
–       Manuel Conde –       Montserrat Nebrera
–       Xavier Cortés Morros –       José Luís Oller-Ariño
–       Carlos Cuatrecasas –       M. Luz Pardos
–       Tita Cuyás –       Alfredo Pastor Bodmer
–       Javier Cuyás –       Xavier Pomés
–       Carlos de Nadal –       Víctor Pou
–       Fernando de Salas –       Sílvia Requena
–       Nicolás de Salas –       Fèlix Riera
–       Manuel de Tord –       Núria Rodríguez Olivé
–       José Antonio Díaz Salanova –       Mario Romeo García
–       Ricardo Fernández Déu –       Baldiri Ros Prat
–       Daniel Fernández Gutiérrez –       Ricard Santomà i Vicens
–       Antoni Fernández Teixidó –       José Emilio Serra de Fortuny
–       Santiago Fisas –       Montserrat Serrallonga
–       Joan Josep Folchi –       Jorge Sierra
–       Miquel Galles Magri –       Manel Silva Sánchez
–       Carlos Galofre Bofill –       Josep Soler Albertí
–       Eugeni Gay –       Joaquim Targa
–       Javier Gonzalo –       Tomás Testor
–       Pere Gotanegra –       Montse Tiana F.
–       Jaume Grego –       Carlos Toda
–       Jaume Lanaspa –       Manuel Toro Coll
–       M. Josep Le Monnier Estany –       José M. Torres
–       Ferran Lemus –       Eudald Vendrell Ferrer
–       Joaquim Llimona –       Josep Vila Bassas

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

4 comentaris. Leave new

  • Ja és la tercera vegada que us escric, més no he rebut cap resposta, almenys per a dir-me que la meva proposta serà cursada a algú que consideri si val o no la pena. Després de totes les ficades de pota que fan els nostres Polítics, no veig més possibilitat que recomenar que entre Presidents promoguin el SISTEMA FEDERAL, com tenen tants paisos del món !!! No veieu que és una forma indirecta de desconectar-nos del Govern Central ??? A més, ja tenim l’avantatge de que totes les regions están organitzades en AUTONOMIES, com un punt de partida cap el FEDERALISME !!! Essent una fórmula tant senzilla, no entenc com algun dels
    Polítics realment Patriota, no ha tirat sobre la taula aquesta solució, per acabar amb totes les
    manifestacions partidistes, i els incendis, que crec són causats per Comandos de les Policies
    estatals, incentivant a joves revoltosos i tal vegada drogats, que gaudeixen fent el mal.
    A veure doncs si em contesteu, informant-me que algú promourà la meva aportació que, estic
    segur seria aprobada per més d’una Autonomía.
    Malgrat que visc lluny de la meva dolça Catalunya, no podeu imaginar-vos el que sofreixo veient com cada dia anem perdent tot lo nostre, per sempre ! Digueu-me quelcom, sisplau !
    Francesc, un vertader Patriota.

    Respon
  • jloller.ariño
    16 novembre, 2019 18:05

    Ja vivim en un règim federal,que s’anomena autonòmic. El experts en federalisme arreu del món així ho consideren. que pensa el autor que li falta al nostre sistema per ser inclòs dintre la categoria de federeralismes?

    Respon
  • No tenen vergonya els firmants per defensar la Guardia Civil i el CNP, cossos policials que atonyinen sense miraments els ciutadans de Catalunya per impedir-los d’expressar-se lliurament.

    Respon
  • La veritat és que no em sorprèn gens aquesta declaració d’unes autoanomenades personalitats.
    Han de fer la seva funció de defensa de la repressió.
    Que la Comissària Europea de DDHH demanés explicacions a l’Estat Espanyol per la violència policial injustificada, sembla que no te importància.
    Hi ha una Normativa i Pràctica dels DDHH per a la policia, editada per l’ONU, que Espanya ha de complir.
    Poden explicar aquestes personalitats per qué estan a favor de no respectar els DDHH.

    Saben realment que va passar? Cal defensar la violència policial il·legal, per motius polítics?

    Suposo que també estaran a favor de la policia xilena i la seva actuació.

    Vinga, a seguir així. Ja ens trobarem.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú