L’alcaldessa de Barcelona ha tingut un desafortunat retorn de vacances. Després de passejar-se durant dilluns i dimarts pels mitjans de comunicació, declarant que hi havia una campanya de la dreta i dels propis mitjans per exagerar la inseguretat de Barcelona, es van produir el mateix dimecres fets luctuosos.
Un, l’homicidi per apunyalament d’una noia al Port Olímpic, i ferides d’arma blanca al vigilant d’un dels locals. També es va produir en la mateixa zona una greu baralla entre joves, i una altra disputa amb apunyalament a Ciutat Vella. A partir d’aquest moment Colau ha tornat a emmudir.
Un dels problemes de fons de l’actual situació de Barcelona és que l’alcaldessa no exerceix totes les funcions per a les quals el seu càrrec la faculten.
Concretem: Barcelona no és un ajuntament més, ni tan sols és l’ajuntament d’una gran ciutat. És molt més que això, perquè l’existència de la Carta Municipal de Barcelona confereix al govern municipal i en concret al seu alcalde, competències molt més importants que les altres urbs, començant per Madrid, no tenen. El que passa és que cal exercir-les.
Concretament, la Carta municipal (art. 132) en l’àmbit de la seguretat estableix: “L’alcalde o alcaldessa de Barcelona té la condició d’autoritat competent en matèria de seguretat”. I segueix dient l’article 133 de la Carta: “La Guàrdia Urbana actua com a policia d’autoritat, policia de seguretat i assistencial i policia judicial, en els termes de la present Carta i de les lleis orgàniques i processals aplicables”. Altres comeses són: “captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l’ordre i la seguretat en els espais públics i estudiar, programar i executar els mitjans i tècniques de prevenció de la delinqüència que atempti contra aquesta seguretat”. Per tant, quan Colau s’amaga reiteradament darrere la Generalitat, està obviant que a Barcelona ella és la primera autoritat en matèria de seguretat i pot prendre decisions que encara són inèdites.
Per a més greuge encara per als ciutadans, cal recordar que a l’anterior mandat, l’alcaldessa, perquè volia fer una política de seguretat a mida, no va anomenar com a responsable cap regidor, sinó que ella personalment va assolir aquesta responsabilitat. Més ben dit, no la va assolir.
No és estrany que les associacions de veïns de Barcelona hagin convocat el 14 de setembre una gran manifestació contra la inseguretat de la ciutat.
