La televisió pública és necessària, però en alguns casos també pot resultar excessivament cara. És el cas de Catalunya i TV3, la televisió autonòmica més cara de tot l’Estat. La CCMA compta amb el major pressupost per les seves cadenes de ràdio i TV públiques d’Espanya, que pràcticament iguala el de l’any passat amb 227 milions d’euros. Amb aquest pressupost, Catalunya inverteix més d’una quarta part del total de diners que les autonomies destinen a les seves televisions, que enguany és de 880,3 milions d’euros, un 3,37% més que el 2015 (que la xifra era de 851,6 milions).
La xifra estaria justificada si TV3 almenys fos la televisió amb millor quota de pantalla i millor rendiment, però la realitat és molt diferent, i cada any els resultats són pitjors. Si observem la quantitat de diners que cada televisió ha de gastar-se per punt de share (milions d’euros per la quota de pantalla), veurem que la catalana és la menys eficient de tot el país, juntament amb Telemadrid (23,6 i 23,2 milions d’euros per punt de share, respectivament). Mentrestant, televisions com la d’Astúries, Canàries o Aragó presenten millors resultats d’audiència si es compara amb la inversió.
I les altres autonomies, quan es gasten per la televisió pública?
Canal Sur (Andalusia) és la segona que més aportacions de diners públics rep, amb uns pressupostos aprovats de 137,5 milions per aquest 2016, la mateixa quantitat que el 2015. A més, l’any passat només va aconseguir una quota de pantalla del 8%, molt inferior al 25% que aconseguia durant la dècada dels 90 (ja fa anys que va perdent espectadors constantment).
| Televisió | Pressupost 2015 (M€) | Pressupost 2016 (M€) |
| Catalunya: TV3 | 225 | 227 |
| Madrid: Telemadrid | 68,7 | 67,9 |
| Andalusia: Canal Sur | 137,5 | 137,5 |
| País Basc: ETB | + de 114,2 | 114,2 |
| Galícia: Corporació de Ràdio i Televisió | 95,8 | 92,4 |
| Castella – La Manxa | 36 | 38 |
| Aragó | 44 | 43,9 |
| Astúries | 20 | 19,6 |
| Extremadura | 23,7 | 24,8 |
| Illes Canàries: | 38,2 | 34,7 |
| Illes Balears | 32,6 | 28,6 |
| Múrcia | – | 4,6 (externalitzada) |
| València: Canal 9 | tancada | 55 |
En qualsevol cas, no tenen res a veure els pressupostos destinats ni a TV3 ni a Canal Sur amb la resta d’autonomies, molt per darrere. Cristina Cifuentes aportarà només 67,9 milions a Telemadrid, 800.000 euros per sota de l’any passat. Això si, la televisió madrilenya va tancar l’exercici del 2015 amb un superàvit de 5,7 milions, que podran retornar a la Comunitat de Madrid (i aleshores només li caldran 63,1 milions). L’audiència d’aquesta cadena però, és només del 4%, mentre que només 5 anys enrere estava al 8,4%.
ETB rebrà 114,2 milions del govern basc, un 4% més que l’any anterior, tot i que la cadena està en el seu pitjor moment, ja que el 2015 va obtenir les pitjors audiències des del 1992. La Xunta invertirà 92,4 milions per la Corporació de Ràdio i Televisió de Galícia (davant dels 95,8 de l’any anterior). La radiotelevisió de Castella – La Manxa manté l’aportació pública respecte a l’any anterior (36 milions), més la suma de 2 milions per la venda de publicitat. La televisió d’Aragó obtindrà un pressupost de 43,9 milions (44 el 2015). I la radiotelevisió d’Astúries només rebrà 19,6 milions del seu govern autonòmic. El govern d’Extremadura també augmentarà el pressupost per la televisió pública en 1,1 milions (24,8 totals). Les Canàries aportaran 34,7 milions, i les Balears 28,6, en els dos casos reduint el pressupost de l’any passat.
Finalment, el Canal 9 valencià reobrirà després de deixar d’emetre el 2013 quan va acumular un deute de 1.096 milions d’euros. El cost previst augmenta fins a 55 milions d’euros, 29 dels quals es destinaran a arrencar la nova RTVV, mentre que els altres 26 serviran per liquidar les dues societats de l’anterior corporació.
El cas de Múrcia és peculiar, ja que la seva televisió està externalitzada. L’executiu autonòmic va adjudicar l’any passat al Grup Secuoya la gestió de 7TV durant un període de 3 anys per un total de 60 milions. Tot i així, el govern regional destinarà 4,6 milions a la cadena.
Algunes retallades, però poques
D’aquesta manera, els governs autonòmics es neguen a practicar les temudes retallades si dels seus mitjans públics es tracta, i això que en molts casos no són capaços de complir el dèficit (en el cas català està al 2,7%, quan el límit màxim hauria de ser del 0,7%).
