És una evidència que la Unió Europea no té ben resolt el problema de la immigració, de manera que s’ha acabat convertint en una qüestió explosiva per a la unitat d’Europa i que només es veu superada la seva importància pel Brexit.
També és una evidència que la concepció del drets humans d’Europa, de la que amb raó fa gala, és incompatible amb l’escàndol de les pateres i les morts per intentar travessar la Mediterrània.
Però la gravetat d’aquests dos fets no pot conduir a la conclusió que existeix una solució senzilla i aquesta realitat hauria de portar a un pla d’ampli abast bo per al conjunt dels països d’Europa i també en tot el possible als països d’emigració. Aquest plantejament obliga a contemplar que el problema més greu que amenaça a bona part d’Àfrica i a la pròpia Europa és el creixement del jihadisme islàmic a la zona del Sahel i que s’estén més enllà fins a Nigèria, el país més poblat d’Àfrica, Somàlia i arriba fins a Egipte. Mali, Burkina Faso, Níger estan pel que fa referència a la seva zona nord en estat de guerra, com ho demostra l’existència de 4.500 militars francesos que reforcen els exercits locals. Bé com a franquícies d’estat islàmic bé d’Al Qaeda, uns 3.000 jihadistes operen en aquest territori que inclou també el nord de Nigèria. El problema però no és tant el dels efectius dels quals disposen, sinó el grau d’arrelament que puguin tenir en les poblacions locals; és a dir, si aquestes pensen que protegeixen millor els seus interessos que els respectius règims estatals.
Aquests focus, que s’han anat estenen malgrat la intervenció militar, expulsen població i per tant són un estímul a abandonar el país, inestabilitzen els estats i fan més difícil el seu desenvolupament econòmic, i d’assentar-se constitueixen una greu amenaça a mig termini, sobretot si aconsegueixen suport de la població local, almenys per part d’algunes ètnies, i aconsegueixen atemorir i expulsar a les comunitats indígenes que els hi són adverses. Per donar una idea de l’impacte n’hi ha prou amb recordar que Burkina Faso és un petit país de 19.751.535 habitants ha assolit al 2018 220.000 desplaçats, una xifra que creix i creix.
Tota aquesta inestabilitat i destrucció organitzada s’afegeix a altres problemes de la regió de naturalesa econòmica. Abordar bé el problema de la immigració vol dir concebre una política integral per part de la UE que vagi des de l’acollida amb capacitat integradora, l’assistència als desplaçats i sobretot una millora de les condicions de vida d’aquells països que comencen amb la seguretat.
