Avui, 2 de juliol, s’ha constituït a primera hora del matí el Parlament Europeu. Precisament un dia abans Puigdemont ha rebut un cop molt advers, en denegar el Tribunal Europeu el seu recurs sense ni tan sols entrar a considerar-lo. D’aquesta manera accepta la posició del Parlament d’Europa de no considerar diputats a Puigdemont i Comín perquè no formen part del llistat de diputats facilitat pel govern espanyol. Naturalment ,aquesta denegació del recurs no deixa liquidada la qüestió, perquè en el seu moment, i serà d’aquí a 3 o 4 mesos com a mínim, la cort de justícia europea sí entrarà en el fons de la reclamació de Puigdemont i el seu dret a ser proclamat diputat.
Aquella negativa per partida doble, de la cambra i de la institució de justícia europea, més la manifestació d’avui convocada per la Crida Nacional per la República i l’ANC contra l’absència dels líders independentistes en la constitució del Parlament, presenta ara un perill evident. El que fan els independentistes partidaris de Puigdemont és protestar davant de la seu del Parlament el dia de la seva constitució i contra la decisió de les instàncies europees. Ja no es tracta d’anar només contra l’estat espanyol. I aquest és el problema, perquè l’evidència és que avui per avui Puigdemont no té ni empara de la justícia, ni escó.
El doble pols a l’estat i a les institucions europees és un risc formidable, més quan es produeix davant d’una onada gens petita d’eurofòbia que pot donar lloc a la lectura des de Brussel·les i les cancelleries europees que l’independentisme és un moviment eurofòbic més, que situa la qüestió nacional molt per sobre dels interessos de la Unió. Naturalment aquesta interpretació és afavorida per les cancelleries d’Espanya i França perquè juga a favor dels seus interessos.
El fet que Puigdemont no s’hagi atrevit a l’hora de redactar aquest article a creuar la frontera d’Alemanya amb França per acudir a Estrasburg és un clar indicador del temor a que l’autoritat francesa permeti la detenció i extradició de Puigdemont. Tenen a més l’instrument jurídic per fer-ho que no és l’euroordre sinó una mesura més àgil basada en el conveni signat per ambdós països el 2002, amb el qual es comprometen a extradir, “sense cap formalitat” tota persona “que no compleixi o hagi deixat de complir les condicions d’entrada o estada aplicables en el territori de l’estat sol·licitant”.
A reserva d’una sentència favorable a Puigdemont en un futur, si les actuals circumstàncies es mantenen, la via del l’independentisme de l’expresident i de l’ANC tindrà un molt escàs recorregut polític i té totes les possibilitats d’enquistar-se en el resistencialisme.
