Ha estat necessari que es cremessin 5.050 hectàrees a les comarques de l’Ebre i que s’hi desplacés el Conseller d’Interior, Miquel Buch, perquè el govern assumís plena consciència de la gravetat de l’afectació de la mosca negra en aquells territoris. El Conseller d’Interior, així com membres de l’equip de logística que van treballar en l’extinció de l’incendi, s’han vist afectats per doloroses picades d’aquest tipus de mosca, que constitueix una plaga en els territoris del sud de Catalunya, com a mínim des del 2007. La Generalitat ve efectuant tractaments per combatre la plaga amb resultats irregulars. Va ser molt eficaç l’acció del 2015, però molt poc la de l’any passat. Ara l’incident amb Miquel Buch posa de relleu una evidència: l’acció de la Generalitat no és suficientment contundent i extensa com per reduir l’afectació al mínim.
Aquesta plaga afecta negativament unes comarques que ja de per si tenen una situació molt perifèrica en relació al conjunt de Catalunya. Són el nostre sud i la mosca negre. S’accentua el problema, en primer lloc perquè és una dolorosa llosa sobre als habitants, però també perquè és un fort vector dissuasiu per a l’activitat turística d’aquelles terres.
La realitat és que Catalunya va acumulant plagues antigues i noves que es mantenen amb fortalesa o fins i tot creixen i en cap cas mostren signes d’erradicació o afebliment. Per enguany, cal senyalar com les més significatives la de la processionària que afecta 120.000 hectàrees de pinedes. Les últimes dades disponibles de la Generalitat assenyalen que va fer tractaments aeris el 2015 i el 2016 que només van incidir sobre 27.000 hectàrees. Una xifra molt petita per la magnitud del problema, que per la seva persistència està matant una part de les pinedes catalanes. El principals perills per aquest estiu venen de la mà del mosquit tigre, de la vespa asiàtica, de les paneroles i els xinxes de llit. D’aquestes quatre, dues són importades, el mosquit i la vespa, i continuen amb expansió.
La Generalitat no té una resposta mínimament ben definida per afrontar aquesta dinàmica que es pot veure augmentada amb nous vectors com a conseqüència del canvi climàtic.
