Mentre el PSC es prepara a fer alcaldessa a Ada Colau, junt amb el suport incondicional de Valls, els Comuns, l’organització que lidera Colau, ha pactat amb ERC a Lleida i Tarragona per treure l’alcaldia als socialistes. El fet és contundent perquè aquestes dues poblacions tenen una llarga trajectòria amb alcaldes d’aquest color polític i, per tant, constitueix una rebregada important. Tant que per primera vegada des dels primers consistoris els socialistes no tindrien l’alcaldia de cap de les quatre capitals provincials, un fet insòlit.
També es compliria la màxima que els Comuns practiquen una concepció del joc democràtic que consisteix en negar l’alcaldia a la llista més votada, excepte si és la seva, i que el pacte amb el PSC a Barcelona té com a lògica no tant la proximitat amb aquesta força política com el fet de mantenir Ada Colau en el càrrec.
Els Comuns estan aconseguint transformar un mal resultat electoral i una feble implantació territorial amb governs municipals, bé com a primera autoritat, cas de Barcelona, bé com a força de govern a Lleida i Tarragona.
L’escenari municipal de Catalunya ha quedat dibuixat com radicalment d’esquerres sense gaires matisos, una esquerra independentista per una banda, una altra unionista per una altra, i els Comuns exercint de partit frontissa. És una realitat insòlita arreu d’Europa i digna de reflexió.