La ideologia del govern Sánchez provoca l’extinció de la població espanyola per diverses vies. Entenguem-nos: no és que tingui un «pla secret» amb aquesta finalitat, sinó que la seva ideologia genera uns vectors que ho provoquen.
El primer és l’apologia de l’avortament, amb campanyes que el presenten com una cosa bona i favorable, en lloc d’alertar de les seves conseqüències i riscos, i que, a més, el subvenciona plenament.
El segon és el foment d’una ideologia que veu en la maternitat un càstig o una dependència difícil d’assumir per a la dona, en lloc de considerar-la la plenitud d’una vida realitzada.
El tercer és el cost econòmic que suposa tenir un fill en un marc de crisi existencial de l’habitatge, que fa que tenir-ne aboqui les famílies a una situació de risc de pobresa.
L’informe de Save the Children, publicat el 17 de novembre de 2026, permet fer un diagnòstic especialment revelador quan es combina amb l’estudi de FEDEA sobre fills i pobresa i amb les dades de l’OCDE sobre fiscalitat familiar.
La conclusió central és que criar un fill constitueix una càrrega econòmica molt elevada, mentre que el sistema públic espanyol i català ofereix una compensació insuficient, desigual i sovint condicionada per la renda.
Tenir fills, un camí cap a la pobresa: la factura de criar-los a Catalunya
Un nou informe de Save the Children i un estudi acadèmic de FEDEA mostren fins a quin punt la criança absorbeix els ingressos familiars. La comparació amb els salaris, les prestacions i la fiscalitat revela un sistema que protegeix poc les famílies amb fills.
Tenir un fill és una decisió personal, però també un fet econòmic i social de primera magnitud. I les dades mostren una realitat: a Espanya i, encara més, a Catalunya, criar-lo pot significar entrar en una situació de vulnerabilitat econòmica.
L’informe El coste de la crianza en 2026, publicat per Save the Children el 17 de novembre, calcula que criar un fill costa 835 euros mensuals a Espanya, 10.020 euros anuals, i 951 euros a Catalunya, 11.412 euros anuals. Catalunya és el segon territori més car dels cinc estudiats, només superat per Madrid, amb 980 euros.
No es tracta de despeses extraordinàries, sinó del cost estimat d’una cistella de necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, vestit, educació, cures, mobilitat i conciliació.
El cost augmenta amb l’edat
| Edat del fill | Espanya (€/mes) | Catalunya (€/mes) |
|---|---|---|
| 0-3 anys | 644 | 786 |
| 4-6 anys | 722 | 833 |
| 7-12 anys | 871 | 986 |
| 13-17 anys | 942 | 1.045 |
| Mitjana 0-17 anys | 835 | 951 |
A Catalunya, l’alimentació representa 260 euros mensuals per infant, i l’habitatge i els subministraments, 246 euros. Entre tots dos conceptes absorbeixen el 53% del cost de la criança.
La despesa addicional d’habitatge associada als fills ha augmentat un 61% a Espanya entre el 2018 i el 2026. La crisi immobiliària penalitza, per tant, especialment les famílies.
Quant salari s’emporta un fill?
El salari mínim interprofessional del 2026 és de 1.221 euros en catorze pagues, equivalents a 1.424,50 euros mensuals prorratejats.
Segons les últimes dades estructurals de l’INE, corresponents al 2024, el salari més freqüent a Espanya era de 16.520 euros bruts anuals, equivalents a 1.377 euros mensuals. El salari mitjà era de 29.540 euros anuals, mentre que a Catalunya arribava als 31.730 euros.
La comparació és extraordinàriament expressiva.
| Cost d’un fill respecte del salari brut | Espanya | Catalunya |
|---|---|---|
| Salari mínim 2026 | 59% | 67% |
| Salari més freqüent estatal 2024 | 61% | 69% |
| Salari mitjà del territori 2024 | 34% | 36% |
El salari més freqüent utilitzat és l’estatal en tots dos casos; les dades salarials estructurals són del 2024.
Cal remarcar que comparem costos amb salaris bruts, mentre que les famílies paguen les despeses amb ingressos nets. El pes real sobre la renda disponible és, doncs, superior.
Save the Children calcula que la meitat de les famílies destinen almenys el 48% de la renda disponible a criar els fills. En una simulació d’una parella amb dos salaris mínims i dos fills, la despesa de criança absorbeix aproximadament el 60% dels ingressos disponibles, fins i tot comptabilitzant determinats ajuts.
Les ajudes espanyoles: escasses, selectives i complicades
Espanya continua sense una prestació monetària mensual universal per fill.
El principal instrument específic és el complement d’ajuda a la infància (CAPI), condicionat a la renda i al patrimoni, que estableix:
| Edat | Ajuda mensual |
|---|---|
| Menors de 3 anys | 115 € |
| De 3 a 6 anys | 80,50 € |
| De 6 a 18 anys | 57,50 € |
La paradoxa és evident: l’ajuda disminueix a mesura que augmenta el cost de la criança. Per a un adolescent català, els 57,50 euros equivalen al 5,5% dels 1.045 euros mensuals estimats.
La deducció estatal per maternitat pot arribar als 1.200 euros anuals per infant menor de tres anys i incrementar-se fins a 1.000 euros per despeses de guarderia, sota determinades condicions. Però, com a regla general, la deducció per maternitat és incompatible amb percebre el CAPI pel mateix menor.
Hi ha deduccions per família nombrosa de 1.200 euros anuals, o de 2.400 euros en categoria especial, i una prestació estatal extraordinària de fins a 1.000 euros per a determinats naixements en famílies nombroses, monoparentals o amb progenitors amb discapacitat, sotmesa a límits d’ingressos.
Cal afegir els mínims per descendents de l’IRPF: 2.400 euros anuals pel primer fill i 2.700 pel segon, amb un increment de 2.800 euros per als menors de tres anys. No són subvencions ni diners que es cobrin, sinó quanties fiscals el benefici efectiu de les quals depèn de la tributació.
Per tant, sumar tots aquests imports com si cada família els percebés simultàniament constituiria una falsedat comptable.
Catalunya: una aportació pròpia extraordinàriament petita
La Generalitat disposa d’una prestació de 650 euros en un pagament únic per naixement o adopció, que augmenta a 750 euros per a famílies nombroses o monoparentals. Està condicionada als ingressos.
Els 650 euros representen només el 6,9% del cost estimat d’un any de criança d’un menor de tres anys a Catalunya.
A més, existeix una deducció autonòmica per naixement de 150 euros per progenitor en declaracions individuals, o de 300 euros en declaració conjunta. És un benefici fiscal puntual, no una prestació periòdica.
La renda garantida de ciutadania, les beques menjador i altres ajudes específiques poden alleujar situacions concretes, però no constitueixen una política general de transferències monetàries per fill.
Una fiscalitat que discrimina les famílies
L’OCDE permet precisar un altre greuge. El 2025, la falca fiscal —impostos i cotitzacions sobre el cost laboral, descomptades les prestacions familiars— era a Espanya del 41,4% per a un treballador solter sense fills amb salari mitjà.
Per a una parella casada amb dos fills i un únic salari mitjà, disminuïa al 36,8%.
Per tant, el sistema concedeix un avantatge familiar de 4,6 punts percentuals, però la mitjana de l’OCDE és de 8,9 punts. Espanya és el setè país de l’organització amb una falca fiscal més elevada per a aquest tipus de família.
No és que tenir fills comporti pagar més impostos que no tenir-ne en aquestes condicions. És que la compensació fiscal per les responsabilitats familiars és molt inferior a la internacionalment habitual.
Els fills i la pobresa: la demostració estadística
Un estudi de FEDEA publicat l’agost del 2026, obra de José Ignacio Conde-Ruiz i Marialejandra Garay Aguirre, documenta que el 2025 la pobresa monetària afectava el 23% de les llars espanyoles amb fills dependents, davant del 17,6% de les llars sense fills.
La investigació constata que, entre les llars amb progenitors menors de trenta anys, la presència de fills menors s’associa a 7,26 punts percentuals addicionals de probabilitat de patir privació material i social severa, fins i tot controlant la renda, l’ocupació i altres característiques. És una associació estadística, no una prova automàtica de causalitat.
A Catalunya, les dades de l’Enquesta de condicions de vida són contundents: el 30,8% de pobresa a les llars amb menors, davant del 18,7% de les que no en tenen. I el 36,5% dels infants catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social.
Save the Children calcula, a més, que 847.000 llars espanyoles amb criatures, el 17,4%, no poden cobrir el cost estimat de criar-les ni destinant-hi tota la renda disponible.
La conclusió és difícil d’eludir. Una societat que necessita noves generacions ha convertit tenir fills en un risc econòmic important, sense articular una protecció pública proporcional. No tots els qui tenen fills esdevenen pobres. Però tenir-ne augmenta significativament la vulnerabilitat econòmica.
És la contradicció d’un sistema que necessita els fills, però que deixa a les famílies gairebé tota la factura.
Sánchez, vuit anys al govern sense resoldre el problema
Sánchez, després de vuit anys al govern, no ha fet res per resoldre una injustícia que, a més, ens condemna a l’extinció per manca de naixements.
Qui pot tenir fills en aquestes condicions?
Vuit anys de govern Sánchez i una política familiar insuficient: tenir fills és cada vegada més car, mentre la natalitat continua enfonsant-se. Share on X





