Vés al contingut principal

Pot guanyar Sánchez? Sí, però no de la manera que sembla

Les enquestes anuncien una majoria clara de PP i Vox, però amaguen una paradoxa: Sánchez podria perdre el govern i, alhora, convertir el PSOE en el partit més votat. La clau és en dos moviments electorals que avancen en direccions oposades.

Si per guanyar entenem que Pedro Sánchez torni a ser president del Govern, la resposta és que resulta altament improbable, per no dir impossible. Caldria que s’equivoquessin pràcticament totes les enquestes, amb l’honrosa excepció del CIS de Tezanos i, naturalment, de determinats programes de La Sexta.

La distància entre el bloc de la dreta i el de l’esquerra, inclosos els seus possibles aliats, és massa gran perquè sembli raonable pensar que desapareixerà d’aquí al 29 de novembre.

Però si guanyar significa ser el partit més votat, com va aconseguir el PP el 2023 sense poder governar, aleshores la qüestió canvia. I molt. Sánchez té possibilitats reals de quedar primer i, simultàniament, de perdre la Moncloa.

Els trackings: una pel·lícula en lloc d’una fotografia

Per entendre aquesta aparent contradicció cal explicar què són els trackings electorals.

A diferència de les enquestes convencionals, que ofereixen una fotografia d’un moment, el tracking parteix d’una mostra àmplia i incorpora successives entrevistes diàries. Permet seguir l’evolució del vot, detectar moviments i millorar-ne l’estimació, especialment entre els electors que no declaren directament què votaran.

És l’instrument privilegiat dels partits durant les campanyes, però també el fan servir diversos mitjans. Destaquen els de 40dB per a El País i la SER, Sigma Dos per a El Mundo i l’ElectoPanel d’Electomanía.

La seva comparació proporciona una informació extraordinàriament interessant.

Una distància de només 1,2 punts

El tracking de 40dB publicat aquest 16 de novembre situa el PP en el 31,5% i el PSOE en el 30,3%. Només 1,2 punts de diferència, amb un marge d’error mostral de ±2 punts. Això significa que el PP podria arribar a guanyar per més de tres punts de diferència, però que també ho podria fer el PSOE per aproximadament un punt, ja que tots dos escenaris queden dins del marge d’error de l’enquesta.

La distància és prou petita perquè no es pugui donar per assegurat quin dels dos acabarà primer. La tendència recent afavoreix els socialistes, que han recuperat terreny.

Però aquí comença la part més reveladora.

Els altres trackings no coincideixen amb 40dB en l’estimació del PSOE. Electomanía li atribueix el 26,7%; Sigma Dos, el 25,6%, i Sondaxe, el 26,4%.

No és una diferència menor: hi ha entre tres i gairebé cinc punts de distància entre les estimacions del vot socialista.

En canvi, la coincidència és notable en els dos grans partits de la dreta. El PP es mou entorn del 31% i Vox, entre el 18% i el 20%. Els resultats són molt més homogenis.

Per què, doncs, tanta diferència amb el PSOE?

Sánchez devora la seva esquerra; Vox erosiona el PP

Aquí rau la clau de volta d’aquestes eleccions.

Els dos blocs electorals es mantenen relativament estables, però dins de cadascun es produeixen moviments de naturalesa molt diferent.

A la dreta, Vox continua beneficiant-se de transferències de vot procedents del PP. El partit d’Abascal creix, o consolida el seu espai, a costa de Feijóo. Això afebleix les possibilitats que el PP sigui el partit més votat, encara que no impedeix la majoria conjunta.

A l’esquerra succeeix una cosa diferent. Sánchez perd electors cap al PP i fins i tot cap a Vox, però compensa una part substancial d’aquestes fugues devorant el vot de les forces situades a la seva esquerra.

El vell espai de Sumar, avui reorganitzat entorn del Frente Amplio i altres candidatures, és el principal damnificat.

40dB atribueix al Frente Amplio estatal només el 3,7%, mentre que altres estimacions el situen entorn del 5,6% o el 6%. En contrapartida, 40dB concedeix al PSOE un resultat molt més elevat.

Aquesta disparitat en l’assignació de vot entre els socialistes i els seus competidors d’esquerra explica bona part de les diferències entre les enquestes.

Sánchez pot millorar la seva posició individual a costa d’arruïnar les possibilitats del seu propi bloc polític.

Un electorat impermeable als fracassos

Hi ha encara un altre factor que no es pot ignorar: l’extraordinària resistència del nucli electoral socialista.

La successió de crisis i fracassos governamentals sembla tenir un efecte molt limitat sobre aquesta fidelitat.

Ara mateix s’hi afegeix la crisi migratòria d’El Hierro, una nova mostra dels problemes de previsió i resposta governamental. I també l’encariment de l’electricitat, agreujat per l’augment del preu del gas i pels costos d’un sistema elèctric que, després de la gran apagada, necessita mesures addicionals de seguretat i un recurs important als cicles combinats.

Però cap d’aquests problemes sembla moure substancialment el votant socialista més fidel.

Trump va afirmar que podria disparar contra algú en plena Cinquena Avinguda sense perdre electors. És una exageració brutal, però il·lustra la impermeabilitat política d’una part de l’electorat. Sánchez sembla haver construït una fidelitat semblant, encara que per raons molt diferents.

La victòria que seria una derrota

La conclusió és clara.

Si Vox continua captant vots del PP i Sánchez consuma l’absorció electoral de bona part del Frente Amplio, el PSOE podria quedar primer.

Però els trackings continuen situant PP i Vox clarament per damunt dels 176 escons de la majoria absoluta, amb projeccions que arriben als 190 i fins i tot els superen.

Per tant, podria produir-se un resultat insòlit: Sánchez guanyaria la competició entre partits mentre perdria, sense possibilitats reals de revertir-ho, la competició entre blocs.

Seria una victòria personal construïda sobre la liquidació electoral dels seus aliats i la transformació del PSOE en un partit més semblant al que representava Sumar que no pas al partit que ha estat al llarg de la seva trajectòria, des de la Transició fins als seus anys de govern.

I una derrota política en tota regla.

Aquesta és la gran paradoxa que anuncien les enquestes del 29 de novembre.

Properes eleccions a Espanya i Catalunya.
Sánchez pot guanyar les eleccions i perdre el govern. No és una contradicció: és la gran paradoxa del 29-N. #29N Share on X

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ompliu aquest camp
Ompliu aquest camp
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.