El demà dimarts, 3 de novembre, tal com estableix la legislació nord-americana, se celebraran les eleccions de mig mandat. Es renoven la totalitat dels 435 escons de la Cambra de Representants i aproximadament un terç del Senat: 35 escons en aquesta ocasió, incloses dues eleccions especials.
Hi ha una llei gairebé escrita en la política nord-americana: el partit del president rep una forta sotragada en aquestes eleccions. En 20 de les darreres 22 ocasions ha perdut escons a la Cambra de Representants. Això els va passar a Clinton, a Obama i al mateix Trump durant el seu primer mandat. Per tant, una derrota republicana no constituiria, per si mateixa, cap anomalia històrica ni una desqualificació excepcional del trumpisme.
Però el que està en joc no és només perdre escons. És perdre el control del Congrés i, sobretot, de les dues cambres que el componen.
Les enquestes anuncien una derrota republicana
Les darreres previsions són clarament favorables als demòcrates.
La mitjana de RealClearPolling els atribueix el 51,5 % de les preferències electorals, davant del 43,1 % dels republicans: un avantatge de 8,4 punts. L’estudi del Pew Research Center del 8 d’octubre dibuixa un escenari encara més eloqüent: només el 30 % dels nord-americans aprova la gestió de Trump i el 68 % la desaprova.
A més, el 44 % dels electors interpreta el seu vot com una manifestació contra el president, davant del 19 % que el considera favorable a ell. Entre els votants de cada partit, el 63 % dels demòcrates declara estar extremament motivat per anar a votar, davant del 46 % dels republicans.
No és una diferència menor. Les eleccions de mig mandat depenen especialment de la mobilització electoral.
Les causes d’aquest clima desfavorable són conegudes: el cost de la vida, l’encariment de l’energia, els efectes dels aranzels i el desgast provocat per la guerra de l’Iran. Trump conserva una base fidel, però una part important dels electors que li van donar la victòria el 2024 sembla haver-li girat l’esquena.
La Cambra de Representants: els demòcrates, favorits
La majoria absoluta requereix 218 escons. L’avantatge republicà és tan estret que n’hi ha prou amb un petit desplaçament electoral per capgirar-lo.
Les previsions coincideixen a assenyalar una victòria demòcrata, tot i que difereixen pel que fa a la seva magnitud. Decision Desk HQ els assigna un 83 % de probabilitats de victòria i projecta 241 escons demòcrates. Una estimació més prudent del Wall Street Journal situa el resultat en 224 escons.
On es poden produir els canvis?
Els demòcrates tenen bones oportunitats d’arrabassar districtes republicans a Nova York —especialment el 17, ocupat per Mike Lawler—, Colorado —districte 8—, Iowa —districte 1—, Ohio —districte 7— i Montana —districte 1—. Pennsilvània també presenta conteses competitives.
Tanmateix, els republicans poden compensar part d’aquestes pèrdues a Maine, Texas, Florida, Carolina del Nord i Washington, aprofitant determinats districtes vulnerables i les noves delimitacions electorals.
El diagnòstic és clar: la recuperació demòcrata de la Cambra és probable, tot i que una victòria aclaparadora no està garantida.
El Senat: la batalla decisiva
Aquí és on es juga la veritable dimensió d’una eventual derrota de Trump.
Actualment, els republicans disposen de 53 senadors, davant dels 47 del bloc demòcrata, inclosos dos independents. Per aconseguir la majoria, els demòcrates necessiten un guany net de quatre escons. Amb un empat a 50, el vicepresident JD Vance donaria el control als republicans.
Carolina del Nord és l’oportunitat demòcrata més sòlida, amb l’exgovernador Roy Cooper. Maine ofereix una altra possibilitat important davant la republicana Susan Collins.
Però les sorpreses poden venir d’altres territoris: a Ohio, el demòcrata Sherrod Brown disputa l’escó a Jon Husted; a Alaska, Mary Peltola amenaça Dan Sullivan; a Texas, James Talarico competeix amb Ken Paxton. També Iowa i Kansas, tradicionalment republicans, presenten conteses molt ajustades.
Els demòcrates han de protegir, a més, els seus propis escons a Michigan i Geòrgia. Una pèrdua en qualsevol d’aquests estats augmentaria el nombre de victòries que els republicans necessitarien per mantenir la majoria.
El Cook Political Report considera que els demòcrates són lleugerament favorits per controlar el Senat. Decision Desk HQ eleva la seva probabilitat al 63 %, amb una projecció de 52 escons.
Això no vol dir que el resultat estigui decidit. Són estats amb importants antecedents electorals republicans, i uns errors de pocs punts en les enquestes podrien canviar la majoria.
Tres resultats, tres conseqüències diferents
Un primer escenari seria que els republicans perdessin escons, però conservessin totes dues cambres. Seria un resultat excel·lent per a Trump, tenint en compte les circumstàncies.
El segon, probablement menys favorable per a ell i força plausible, consistiria a perdre la Cambra de Representants i conservar el Senat. Trump hauria de negociar la legislació, els pressupostos i la despesa federal amb una majoria demòcrata que, a més, podria intensificar les investigacions parlamentàries.
El tercer escenari seria perdre totes dues cambres. Això sí que constituiria un cop polític de gran magnitud, que dificultaria la seva agenda legislativa i les confirmacions d’alts càrrecs i jutges. No significaria, però, la desaparició dels seus poders executius.
Trump, l’ànec coix i la successió republicana
Trump entrarà, en qualsevol cas, en els dos darrers anys de la seva presidència. La Constitució li impedeix presentar-se a una tercera elecció, però una derrota parlamentària reforçaria extraordinàriament la seva condició de lame duck, l’ànec coix de la política nord-americana.
El poder començaria a desplaçar-se cap a aquells que aspiren a succeir-lo.
Destaquen dos noms: el vicepresident JD Vance i el secretari d’Estat Marco Rubio. El primer encapçala les preferències republicanes per al 2028, amb aproximadament un 39 %, davant del 24 % de Rubio.
Tots dos hauran de resoldre una dificultat considerable: mantenir la fidelitat a Trump, les represàlies polítiques del qual són ben conegudes, i, alhora, adquirir prou personalitat pròpia per representar el futur del Partit Republicà.
Vance té l’avantatge de ser l’hereu més identificat amb el moviment MAGA. Rubio pot oferir una imatge de més experiència institucional i internacional.
La intensitat de la derrota determinarà fins a quin punt necessitaran distanciar-se del president.
La sort està tirada. Però convé no confondre el significat de les urnes: perdre escons seria normal; perdre la Cambra, un revés seriós; perdre també el Senat, el començament d’una nova etapa política.
I, en tots tres casos, la successió de Donald Trump començarà a adquirir vida pròpia.
Trump s'enfronta a les urnes. Perdre escons seria normal. Perdre totes dues cambres del Congrés, un cop polític de molta més magnitud. Share on X
