La segona onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, publicada el 14 d’octubre, descriu una transformació important del sistema de partits català. La qüestió més rellevant no és només l’evolució de cada formació, sinó també la diferència entre la força electoral que conserven els socialistes i la capacitat parlamentària de les aliances que els han permès governar.
Hi ha tres conclusions inicials que convé destacar:
- A Catalunya, el PSC conserva la primera posició en l’estimació del CEO, però la majoria parlamentària que va permetre la investidura de Salvador Illa deixa de sumar els 68 diputats necessaris.
- ERC i Aliança Catalana experimenten els increments més importants respecte de les eleccions de 2024, mentre que Junts perd aproximadament la meitat dels escons.
- A les eleccions generals, el PSC manté una estimació de 18-19 diputats, però el percentatge de vot retrocedeix gairebé cinc punts. ERC i Vox creixen, mentre que Sumar pateix una contracció molt intensa. En conjunt, les forces que han configurat el Govern espanyol retrocedeixen en representació estimada a Catalunya.
L’estudi es basa en 2.000 entrevistes presencials fetes entre l’1 de setembre i el 5 d’octubre, amb un marge d’error mostral general aproximat del ±2,19% i un nivell de confiança del 95%. Per tant, recull fonamentalment l’opinió anterior a la convocatòria de les eleccions generals, formalitzada el 5 d’octubre. Aquest element és especialment important a l’hora d’interpretar els resultats de cara al 29-N.
1. Eleccions al Parlament de Catalunya
Comparació amb les eleccions del 12 de maig de 2024
| Partit | Escons 2024 | Estimació CEO (oct. 2026) | Variació respecte de 2024 |
|---|---|---|---|
| PSC | 42 | 33–35 | −7 a −9 |
| Junts | 35 | 18–20 | −15 a −17 |
| ERC | 20 | 24–26 | +4 a +6 |
| PP | 15 | 12–13 | −2 a −3 |
| Vox | 11 | 12–13 | +1 a +2 |
| Comuns | 6 | 5–6 | −1 a 0 |
| CUP | 4 | 4–5 | 0 a +1 |
| Aliança Catalana | 2 | 23–25 | +21 a +23 |
Font: CEO, Baròmetre d’Opinió Política, 2a onada de 2026.
Diagnòstic polític
1. El PSC perd una peça essencial: la majoria de govern
El 2024, el PSC, ERC i els Comuns reunien exactament 68 escons, la majoria absoluta del Parlament. L’estimació actual del CEO els situa entre 62 i 67 diputats. Per tant, fins i tot sumant els valors màxims de les tres forquilles, no arriben als 68 escons necessaris.
Aquesta és una diferència decisiva entre conservar una posició electoral destacada i disposar d’una majoria parlamentària suficient per governar.
2. Junts experimenta una contracció important del seu espai electoral
Passar de 35 diputats a una estimació de 18-20 significa perdre entre el 43% i el 49% de la representació. La caiguda del percentatge de vot, del 21,6% al 14%, reforça la idea que no es tracta únicament d’una qüestió de distribució territorial dels escons.
3. Aliança Catalana transforma la composició de l’independentisme
Els 23-25 diputats estimats representen un increment de 21-23 escons respecte dels dos aconseguits el 2024. En estimació de vot, la formació arriba al 15%.
Aquest creixement altera els equilibris interns entre les formacions independentistes, tot i que el seu electorat no és equivalent al de Junts o ERC.
4. ERC recupera centralitat parlamentària
Després dels 20 escons obtinguts el 2024, el CEO atribueix a ERC una estimació de 24-26 diputats. Aquesta posició incrementa el pes de la formació en les negociacions parlamentàries, però no és suficient per compensar les pèrdues del PSC dins de la majoria que va permetre la investidura d’Illa.
5. D’on procedeixen els nous suports d’Aliança Catalana?
La matriu de transferències del CEO permet concretar millor aquest fenomen. Segons el model d’estimació, els percentatges següents dels electors que van votar cada partit al Parlament el 2024 ara donarien suport a Aliança Catalana:
| Partit votat el 2024 | Transferència estimada a Aliança Catalana |
|---|---|
| Vox | 23% |
| Junts | 20% |
| PP | 16% |
| ERC | 8% |
| PSC | 7% |
A més, Aliança Catalana presenta una fidelitat estimada del 92% entre els seus votants de 2024. Es tracta de dades de transferència modelitzada, no de percentatges observats directament en una elecció.
La dada políticament significativa és que Aliança capta electorat tant de l’independentisme com de partits contraris a la independència. Això indica que el seu creixement no es pot explicar únicament com una redistribució del vot independentista.
Aquest patró és compatible amb una competència electoral articulada també al voltant de qüestions com la immigració i la seguretat, tot i que la matriu de transferències no demostra, per si mateixa, els motius individuals dels canvis de vot.
6. Conseqüències per a la governabilitat de Catalunya: per sota dels 68 escons
La distribució estimada té altres conseqüències aritmètiques:
| Combinació de partits | Estimació d’escons | Lectura política |
|---|---|---|
| PSC + ERC + Comuns + CUP | 66–72 | La majoria depèn dels resultats concrets i dels acords polítics. |
| Junts + ERC + CUP | 46–51 | Lluny de la majoria absoluta. |
| Junts + ERC + CUP + Aliança Catalana | 69–76 | Majoría aritmètica possible, però sense que això impliqui una coalició políticament viable. |
| PSC + ERC + PP | 69–74 | Majoría aritmètica possible, però exigiria un acord polític diferent del que sosté actualment el Govern. |
Nota: les forquilles són sumes dels extrems publicats per a cada partit. No impliquen que tots aquests extrems es puguin produir simultàniament.
La combinació de Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana podria sumar una majoria aritmètica, però això no equival a una alternativa de govern viable, ateses les incompatibilitats polítiques manifestades entre aquestes formacions.
De manera semblant, una majoria formada pel PSC, ERC i el PP seria aritmèticament possible segons aquestes estimacions, però requeriria un acord polític substancialment diferent de l’actual.
7. Un deteriorament del PSC respecte del baròmetre de juliol
Hi ha una altra dada que convé no passar per alt: l’evolució de les estimacions entre les dues onades del CEO.
| Partit | CEO juliol 2026 | CEO octubre 2026 | Evolució |
|---|---|---|---|
| PSC | 36–38 | 33–35 | −3 escons en cada extrem |
| ERC | 24–26 | 24–26 | Sense canvis |
| Aliança Catalana | 23–25 | 23–25 | Sense canvis |
| Junts | 16–18 | 18–20 | +2 escons en cada extrem |
Font: CEO, baròmetres de juliol i octubre de 2026.
El PSC perd tres escons en cadascun dels extrems de la seva forquilla, mentre que Junts en recupera dos. ERC i Aliança Catalana mantenen la mateixa projecció.
En conseqüència, el canvi de l’octubre no consisteix en una nova acceleració del creixement d’Aliança Catalana, sinó sobretot en un retrocés addicional del PSC i una recuperació parcial de Junts respecte de l’estimació anterior.
2. Eleccions generals del 29 de novembre de 2026
Aquest segon diagnòstic té una rellevància immediata: no es tracta d’unes eleccions hipotètiques, sinó de les eleccions generals previstes per al 29-N.
Comparació amb els resultats del juliol de 2023
| Partit | Vot 2023 | Estimació de vot CEO 2026 | Escons 2023 | Estimació d’escons CEO 2026 |
|---|---|---|---|---|
| PSC-PSOE | 34,5% | 29,6% | 19 | 18–19 |
| ERC | 13,2% | 19,0% | 7 | 10–11 |
| PP | 13,4% | 13,1% | 6 | 6–7 |
| Vox | 7,8% | 12,2% | 2 | 5–6 |
| Junts | 11,2% | 10,3% | 7 | 4–5 |
| Sumar | 14,0% | 6,0% | 7 | 2–3 |
| CUP | 2,8% | 2,8% | 0 | 0–1 |
| Podem | — | 2,5% | — | 0 |
Font: CEO, Baròmetre d’Opinió Política, 2a onada de 2026.
Crida l’atenció que Junts, tot i retrocedir només 0,9 punts percentuals respecte de les eleccions de 2023, pugui perdre entre dos i tres escons. A la inversa, una recuperació moderada del percentatge de vot podria traduir-se en una millora apreciable de la representació.
Una explicació possible és que els darrers escons assignats en una circumscripció s’obtinguin amb diferències relativament petites en el repartiment de vots. Això pot provocar fluctuacions en el nombre de diputats sense que hi hagi variacions equivalents en el percentatge de vot.
Diagnòstic de les generals
1. El PSC: els escons oculten una pèrdua de vot
El primer fet destacable és que el 29,6% que estima el CEO representa 4,9 punts menys que el 34,5% obtingut el 2023.
Aquesta caiguda no es tradueix proporcionalment en diputats, perquè la projecció continua situant el PSC en 18-19 escons, davant dels 19 actuals.
Aquesta aparent estabilitat parlamentària pot explicar-se, almenys parcialment, pel funcionament del sistema electoral i per la distribució territorial del vot. La pèrdua de vots no comporta necessàriament una reducció proporcional dels escons: tot depèn de com es reparteixin els vots entre les circumscripcions i de la competència entre candidatures.
Per tant, cal distingir dos indicadors: l’estabilitat aproximada de la representació parlamentària i el retrocés del suport electoral. Aquesta diferència és important per interpretar el paper de Catalunya en el resultat estatal del PSOE.
2. ERC: creixement i ampliació de l’espai electoral
L’estimació d’ERC augmenta del 13,2% al 19%, una diferència de 5,8 punts percentuals, i situa la seva representació entre 10 i 11 diputats.
La matriu de transferències aporta una explicació parcial d’aquest creixement. Entre els electors que van votar els Comuns-Sumar el 2023, el model del CEO atribueix actualment els percentatges següents:
| Destinació estimada del vot de Comuns-Sumar de 2023 | Percentatge |
|---|---|
| ERC | 24% |
| Podem | 19% |
| PSC | 14% |
| Comuns | 36% |
Això mostra que el creixement republicà no prové només de l’espai nacionalista, sinó també d’electors que havien optat per l’esquerra d’àmbit estatal.
En aquest context, una eventual aliança electoral entre ERC i Podem, associada a les figures de Gabriel Rufián i Irene Montero, podria modificar la distribució del vot entre les forces d’esquerres. Les dades disponibles apunten a una competència potencialment intensa pels electors procedents de l’espai dels Comuns-Sumar, però no permeten quantificar directament l’efecte que tindria aquesta aliança.
3. Sumar: el retrocés més important en punts percentuals
Sumar passa del 14% del vot de 2023 al 6% estimat pel CEO: una caiguda de vuit punts percentuals, equivalent a una disminució relativa d’aproximadament el 57%.
Els set diputats anteriors es convertirien en una forquilla de dos a tres.
La conseqüència parlamentària és substancial: disminueix la representació de l’espai situat a l’esquerra del PSOE que havia format part del Govern espanyol de coalició.
4. Vox: un creixement considerable
Vox passa del 7,8% al 12,2% estimat i dels dos diputats obtinguts el 2023 a una forquilla de cinc o sis.
El PP, en canvi, manté una estimació de vot molt semblant al resultat de 2023: un 13,1%, davant del 13,4%.
En termes d’escons, la suma de PP i Vox passa dels vuit diputats aconseguits el 2023 a una estimació agregada d’entre onze i tretze. Les dues formacions experimenten, per tant, evolucions diferents dins d’aquest espai electoral: Vox creix de manera notable, mentre que el PP es manté relativament estable.
5. Junts: menys deteriorament en vot que en diputats
El CEO estima que Junts obtindria un 10,3% dels vots, només nou dècimes per sota del resultat de 2023. Tanmateix, els set diputats actuals es convertirien en quatre o cinc segons la projecció.
Aquesta diferència indica la importància de la distribució territorial del vot i de la competència en cada circumscripció provincial. No és correcte interpretar la pèrdua de dos o tres escons com si equivalgués a una disminució similar del percentatge de vot.
La sensibilitat del sistema electoral a les variacions de vot en cada circumscripció pot explicar que una formació mantingui una part important del suport electoral i, alhora, perdi representació parlamentària.
3. Conseqüències per a la formació del Govern d’Espanya
Per identificar el pes de Catalunya en la nova configuració del Congrés, podem sumar les forquilles estimades pel CEO, sense convertir aquests càlculs en una predicció del resultat estatal.
Comparació de blocs i agrupacions
| Agrupació | Escons catalans el 2023 | Suma de les forquilles CEO 2026 | Variació estimada |
|---|---|---|---|
| PSC + Sumar | 26 | 20–22 | −4 a −6 |
| PSC + ERC | 26 | 28–30 | +2 a +4 |
| ERC + Junts | 14 | 14–16 | 0 a +2 |
| PP + Vox | 8 | 11–13 | +3 a +5 |
| PSC + ERC + Sumar + Junts | 40 | 34–38 | −2 a −6 |
Nota: aquestes agrupacions són sumes aritmètiques d’escons estimats, no coalicions necessàriament constituïdes ni escenaris conjunts modelitzats pel CEO.
D’aquestes dades es desprenen quatre conseqüències institucionals.
Primera. Menys representació per a l’espai PSC-Sumar. Aquesta pèrdua pot modificar la contribució catalana a les majories parlamentàries de l’esquerra espanyola, encara que la seva magnitud global només es pot establir amb les dades del conjunt de l’Estat.
Segona. Més pes parlamentari potencial d’ERC. La formació presenta una estimació de representació superior a la de la legislatura anterior. En un Congrés fragmentat, els grups de dimensió intermèdia poden resultar rellevants per a les investidures i les aprovacions legislatives. Aquesta rellevància, però, dependrà de la composició global de la cambra.
Tercera. Menys diputats per a Junts. La projecció de quatre o cinc escons és inferior als set obtinguts el 2023. Aquesta reducció pot modificar la capacitat negociadora del partit, però el nombre de diputats no determina per si sol la seva influència: és fonamental saber quins vots són imprescindibles per formar una majoria.
Quarta. Més representació de Vox a Catalunya. El creixement estimat de Vox incrementaria l’aportació catalana d’aquesta formació al Congrés respecte de 2023. És un fenomen diferent del creixement d’Aliança Catalana al Parlament, ja que aquesta última no apareix com a candidatura a les generals en la projecció publicada pel CEO.
Una particularitat rellevant de cara al 29-N
El CEO estima un 19% de vot per a ERC i un 2,5% per a Podem com a opcions separades. Tanmateix, l’acord anunciat entre ambdues formacions, sumat a la decisió de la CUP de no presentar-se, introdueix canvis respecte de les alternatives electorals que trobaven els enquestats.
Per això, les dades de les generals constitueixen una fotografia útil del comportament electoral durant el període de realització de l’enquesta, però no una mesura directa del suport a les candidatures definitives del 29 de novembre.
La modificació de les paperetes, la campanya electoral i la mobilització dels votants poden alterar aquestes estimacions. En conseqüència, cal interpretar-les com una referència inicial i no com una projecció definitiva dels resultats.
4. Síntesi de les diferències entre els dos escenaris
L’estudi presenta una distinció important entre el vot autonòmic i el vot al Congrés.
El PSC té una estimació del 21,5% en les eleccions al Parlament, però del 29,6% en les generals. Els dos percentatges corresponen a preguntes diferents formulades als mateixos entrevistats i no s’han de confondre amb una transferència efectiva de vot entre eleccions.
Al mateix temps, Aliança Catalana ocupa un espai electoral significatiu en les eleccions autonòmiques que no té una correspondència directa en les candidatures generals analitzades pel CEO.
Aquesta diferència ajuda a entendre per què l’estructura del sistema de partits català varia segons si s’elegeix el Parlament de Catalunya o els 48 diputats catalans al Congrés dels Diputats.
La conclusió institucional principal és doble: l’estimació autonòmica deixa sense majoria absoluta l’aliança que va investir Salvador Illa, mentre que l’estimació de les generals mostra una redistribució del vot català entre les formacions que participen en la política estatal.
El primer fet afecta directament la governabilitat de Catalunya; el segon només es pot traduir en conseqüències per al futur Govern espanyol quan es disposi de les estimacions o dels resultats del conjunt dels 350 escons del Congrés.
Hi ha, a més, una dada especialment significativa per a les possibilitats de continuïtat de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol.
En les eleccions de 2023, el PSC i Sumar van obtenir conjuntament 26 diputats a Catalunya, davant dels vuit del PP i Vox: una diferència de 18 escons. Segons les estimacions actuals del CEO, el bloc PSC-Sumar quedaria en 20-22 diputats, mentre que PP i Vox sumarien 11-13.
Si es comparen els valors centrals d’aquestes forquilles, la distància es reduiria a uns nou escons, aproximadament la meitat de l’avantatge de 2023. Segons els extrems de les estimacions, la diferència podria situar-se entre set i onze diputats.
Aquest és un dels indicadors més rellevants del canvi d’escenari: Catalunya continuaria aportant més diputats al bloc PSC-Sumar que al bloc PP-Vox, però amb un avantatge considerablement menor que el de les darreres generals.
Això dificultaria la repetició de la majoria que va permetre la investidura de Sánchez, tot i que no permet concloure, per si sol, que la seva continuïtat sigui inviable. El resultat final dependrà també de l’evolució electoral a la resta de l’Estat, de la distribució territorial dels escons i dels acords que es puguin establir al Congrés.
El PSC i Sumar tenien 18 diputats catalans més que PP i Vox el 2023. Segons el nou CEO, l'avantatge es reduiria aproximadament a la meitat. Una dada important per a les aspiracions de Sánchez. #29N #EleccionsGenerals Share on X
Loading ...
