Mentre que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat s’han caracteritzat per reclamar que vinguin més immigrants perquè hi ha capacitat d’acollida, segons les seves afirmacions, 1.300 persones continuen dormint al carrer per manca de lloc on passar la nit. És el resultat de l’últim recompte de l’ONG Arrels, una molt meritòria entitat dedicada a ajudar les persones sense llar. Cal fer observar que el recompte, que incorpora Barcelona ciutat i altres poblacions, només incideix sobre un àmbit que acull el 40% de la població de Catalunya, fet que evidentment permet pressuposar que són més les persones que viuen i dormen al carrer.
És incomprensible que es facin declaracions polítiques per acollir refugiats i immigrants i, al mateix temps, es mantingui, fins i tot, creixin els sense llar. Segurament entre tots ells hi haurà un petit nucli irreductible que ja ha fet del carrer una forma de vida i no se’n voldria sortir encara que pogués, però sembla difícil creure que aquesta mena de patologia personal pugui estendre’s a massa gent. Les exigències per abordar aquest problema no són diferents a les que caldria per acollir persones desplaçades d’altres països. Un lloc per viure, inserció a la societat, adequació de la seva vida al nou marc, educació laboral, totes aquestes qüestions en un i altre cas haurien de ser abordades.
No té cap mena de credibilitat, i sembla més una penosa instrumentalització política de la dissort, reclamar que vinguin els que estan lluny, quan a més no depèn de tu la seva vinguda, i acceptar passivament el problema estructural de la gent que viu literalment al carrer.
