L’agricultura ecològica té una força comercial evident: el nom sembla contenir ja el veredicte ambiental. Però una etiqueta no resol una qüestió complexa. Cal preguntar-se què volem protegir, com ho mesurem i quanta terra necessitem per alimentar la població. Una anàlisi de Hannah Ritchie a Our World in Data, publicada el 14 de setembre de 2026, ajuda a posar dades en aquest debat.
La seva referència principal és una revisió de Fatemeh Hashemi i col·laboradors, publicada el 2024 a Communications Earth & Environment, que reuneix 100 estudis d’avaluació del cicle de vida. El resultat obliga a abandonar les respostes automàtiques: els avantatges canvien segons l’indicador i la unitat de comparació.
El guany de biodiversitat és real
L’agricultura ecològica presenta, en general, menys ecotoxicitat: un potencial menor de dany dels productes utilitzats sobre els organismes de l’entorn. Aquest avantatge mereix reconeixement, encara que no equival a absència de tractaments ni d’impacte ambiental. La revisió de Hashemi també assenyala mancances en l’avaluació de la toxicitat, la biodiversitat i els canvis del carboni del sòl.
Una altra metaanàlisi, de Tuck i col·laboradors, publicada el 2014, va reunir 94 estudis i 184 observacions. Hi va trobar aproximadament un 30% més de riquesa d’espècies sota gestió ecològica. És una diferència considerable.
Ara bé, riquesa d’espècies significa nombre d’espècies, no quantitat total d’animals o plantes. A més, els resultats variaven segons els organismes i els conreus. La recerca es concentrava a Europa septentrional i occidental i a Amèrica del Nord: no es pot traslladar mecànicament qualsevol mitjana a una explotació mediterrània.
La factura territorial
El contrapunt és la productivitat. Segons la síntesi d’Our World in Data, la mediana de les comparacions d’ús del sòl indica un 64% més de terra per quilo d’aliment ecològic. Parlem d’una mediana dels casos analitzats, no d’un increment universal aplicable a tots els productes.
Aquesta exigència territorial importa: gairebé la meitat de la superfície habitable del planeta ja es destina a l’agricultura. Ampliar-la pot pressionar boscos i altres hàbitats. Preservar més vida dins d’una parcel·la i conservar més territori natural són objectius que cal valorar conjuntament.
Aquí apareix la distinció important. La revisió de Hashemi troba avantatges ecològics per unitat de superfície en emissions, eutrofització —l’excés de nutrients que altera els ecosistemes— i consum energètic. Però per unitat de pes produït no hi troba diferències estadísticament significatives en aquests tres indicadors. Una hectàrea pot contaminar menys i, alhora, produir menys aliments. Això tampoc demostra que totes les explotacions siguin equivalents.
Quan el cost es trasllada a l’exterior
Un estudi de Smith i col·laboradors, publicat el 2019 a Nature Communications, va modelitzar una conversió del 100% de l’agricultura d’Anglaterra i Gal·les al sistema ecològic.
Estimava una caiguda de la producció alimentària de l’ordre del 40%, mesurada en energia metabolitzable, i una reducció del 6% de les emissions directes. Però compensar el dèficit amb importacions exigiria més terra a l’exterior. En l’escenari intermedi, incorporant els canvis d’ús del sòl i la captació de carboni, les emissions netes augmentaven un 21%; en el més desfavorable, un 56%. En el més favorable eren comparables a les inicials.
Són projeccions condicionades pels supòsits del model, que no incorporava canvis de dieta. No són una predicció automàtica per a Catalunya ni el conjunt d’Espanya. Sí que plantegen una pregunta: hem reduït l’impacte ambiental o n’hem desplaçat una part fora de les nostres fronteres?
La conclusió política que se’n desprèn és exigir resultats mesurables. Els ajuts públics haurien de valorar la biodiversitat, la fertilitat del sòl, l’eficiència dels nutrients, les emissions i la producció obtinguda. També els efectes sobre les importacions i el territori.
L’agricultura ecològica aporta beneficis contrastats, però l’etiqueta no garanteix el millor balanç ambiental global. Una política agrària solvent ha de protegir la natura, sostenir els agricultors i assegurar aliments suficients. Les dades permeten discutir com aconseguir-ho; els eslògans, tot sols, no.
És sempre més sostenible l’agricultura ecològica? No. El resultat depèn de l’indicador ambiental, del producte, del lloc i de si es mesura per hectàrea o per quilo produït Share on X
