El Fons Monetari Internacional (FMI) té previst que els 54 països del continent africà tanquin l’any 2025 amb un creixement econòmic mitjà del 4,1%.
Això malgrat la convulsió que ha seguit esquitxant la política del continent: ressorgiment de la insurrecció tuareg-jihadista a Mali, guerra civil al Sudan, cops d’Estat a Madagascar i Guinea Bissau, corrupció a Sud-àfrica…
Paradoxalment, la conjuntura internacional és favorable al creixement africà: la política de Donald Trump de mantenir un dòlar feble permet reveure a la baixa els venciments del deute públic i controlar millor la inflació. A això se sumen uns preus de les matèries primeres que es mantenen alts i estan propulsats per l’or i el coure.
I per què no, com ja explicàrem, la dràstica retallada de l’ajuda occidental a aquests països podria també estar jugant a favor de la productivitat i inventivitat dels africans.
De fet, l’FMI ha publicat la seva predicció de creixement del 4,4% pel conjunt africà de cara al 2026. Una xifra que, en cas de complir-se, suposaria una fita històrica: per primer cop, el creixement d’Àfrica superaria el d’una Àsia en desacceleració (4,1%), aquesta darrera deguda en bona part a la frenada de la Xina.
En cas de materialitzar-se, l’escenari esdevindria molt suggestiu: els dos continents, un dels quals associat en l’imaginari occidental amb l’acceleració econòmica miraculosa; l’altre amb la pobresa endèmica, s’intercanvien posicions en els rànquings.
Encara que aquest encreuament no es produeixi ja el 2026, apunta el periodista i editor d’Àfrica del Financial Times David Pilling, els patrons de creixement demogràfic i estadis actuals de desenvolupament dels dos continents fan que el canvi de posicions esdevingui probable en els pròxims anys.
No obstant això, hi ha motius per seguir estant preocupats pel rumb de l’Àfrica.
Durant la primera dècada del segle XXI, el conjunt cresqué a ritmes més elevats que els actuals, d’entorn del 5%, fomentant una narrativa triomfalista de l’auge africà. En realitat, aquestes xifres estaven impulsades per la demanda inabastable d’una Xina en plena mutació econòmica, i la multiplicació dels seus projectes d’infraestructures, per regla general, orientats a extreure amb més eficiència els recursos del continent.
Des de llavors, decisions polítiques catastròfiques, corrupció, conflictes i xocs globals han fet descarrilar el tren africà. Segons Pilling, el nivell d’estalvis es manté baix, i els fluxos financers que entren a Àfrica segueixen sent insuficients per a generar un creixement transformador. Els inversors internacionals segueixen tement els riscos polítics i es mostren escèptics davant l’elevada fragmentació econòmica del continent.
Hi ha emperò alguns països que despunten clarament, com la Costa d’Ivori, que ha estat creixent a ritmes del 6 i 7% anuals durant els últims 15 anys, recuperant-se d’una devastadora guerra civil. Amb nous ingressos provinents de gas i petroli, Costa d’Ivori podria aconseguir el seu objectiu d’esdevenir una economia d’ingressos mitjans-alts el 2035.
D’altres països se’n surten relativament bé, com Etiòpia, Ghana, Ruanda i Senegal. Alguns a pesar d’estar immersos en conflictes civils o crisis de deute. Segons l’FMI, l’any 2026 almenys la meitat de les 20 economies més dinàmiques del món seran africanes.
Aquí cal afegir que un creixement del 4-5% no és comparable al 7% que els economistes estimen necessari per obtenir uns nivells d’expansió comparables als dels “tigres i dracs” asiàtics. De fet, de la dada africana, Pilling estima que un 2% del creixement es deu exclusivament a l’expansió demogràfica, de forma que només resta entre un 2 i un 3% d’increment de la riquesa per càpita.
De totes maneres, el món, i Europa en particular, han d’esperar el millor pel futur d’Àfrica: el 2050, una de cada quatre persones serà africana i el continent tindrà una població en edat de treball que superarà les de la Xina i l’Índia combinades. Com Pilling conclou, “si Àfrica no va bé, tots ens n’assabentarem”.
El 2050, una de cada quatre persones serà africana i el continent tindrà una població en edat de treball que superarà les de la Xina i l'Índia combinades. Share on X
Loading ...
