En un article de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE) del Ministeri de Defensa, el contraalmirall japonès (retirat) Yamamoto Katsuya ofereix als observadors europeus, poc avesats en les subtilitats culturals de l’Extrem Orient, una valuosa perspectiva per entendre la delicada situació geopolítica entre Taiwan i la Xina.
Katsuya esmenta que un dels grans problemes als quals fa front Taiwan és que el no reconeixement de l’illa com un estat independent és una línia vermella de la Xina. I això fa, per exemple, que no existeixin canals de comunicació entre els vaixells de l’armada taiwanesa i els dels seus aliats no oficials, com el Japó. Però tampoc entre Taiwan i la Xina continental.
Katsuya explica que per a la majoria de japonesos, la Xina continental i Taiwan són societats fonamentalment diferents entre si. Les enquestes apunten que l’opinió dels japonesos sobre la Xina s’ha anat tornant cada cop més negativa. De fet, els japonesos tendirien a veure com essencialment diferents la Xina comunista actual de la Xina clàssica que aprenen a l’escola.
Més recentment, episodis com la repressió de les autoritats centrals contra l’oposició a Hong Kong, la gestió de la pandèmia del coronavirus, els incidents protagonitzats per guardacostes xinesos en aigües territorials japoneses i inclús el llançament de míssils dins de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) del Japó han incrementat els recels envers la Xina contemporània. Molts japonesos consideren “la societat xinesa actual imprevisible i difícil d’entendre“.
En canvi, Taiwan ha seguit el camí invers. L’illa, que segueix oficialment designant-se com a “República de la Xina”, ha anat fent passos cap a la democràcia, incloent-hi l’elecció del president mitjançant sufragi universal a partir del 1996. A més, els intercanvis creixents entre les dues nacions insulars fan que avui en dia, els japonesos se sentin comparativament més propers a Taiwan.
Si bé la posició oficial del Japó envers la política de Pequín “d’una sola Xina” és de “comprensió i respecte”, aquests sentiments acaben si la Xina intenta obtenir el control efectiu de Taiwan mitjançant la coerció o, de forma més directa encara, la invasió militar.
En cas que la Xina ataqués Taiwan i que els Estats Units intervinguessin militarment en defensa de l’illa, el Tractat de Seguretat entre el Japó i els Estats Units en vigor autoritzaria aquests darrers a utilitzar les bases militars en territori japonès. En aquest cas, seria previsible que esdevinguessin un objectiu militar de la Xina, fet que forçaria al seu torn al Japó a entrar en guerra.
La situació esdevindria doncs de conflagració bèl·lica general en la regió (seria de suposar que Corea del Sud, que també disposa de bases militars nord-americanes de gran importància dins del seu territori, entraria igualment en situació de guerra contra la Xina).
Per tal de reduir les probabilitats d’aquest escenari bèl·lic, Katsuya defensa que s’han d’establir mecanismes eficaços de comunicació entre tots els actors militars que es podrien veure implicats en incidents marítims i aeris. A hores d’ara, aquests canals de comunicació, essencials per evitar la tan temuda escalada bèl·lica a l’Extrem Orient, no existeixen o no estan funcionant com caldria.
El Japó corre el risc de veure's arrossegat a un conflicte bèl·lic si la Xina ataca Taiwan Share on X
Loading ...
