El passat 24 de febrer, coincidint amb el primer aniversari de la guerra d’Ucraïna, el ministeri d’afers exteriors xinès publicà un document que resumia la seva posició respecte al conflicte armat entre Rússia i Ucraïna.
Es tracta d’una breu declaració que recull principis bàsics més que no pas un pla de pau, i a pesar d’això se l’ha presentat en general com “la proposta de la Xina per aconseguir un acord de pau”.
El document és abans de res una reafirmació dels grans principis de la política internacional xinesa des dels temps de Mao Zedong: defensa la integritat territorial com valor suprem de les relacions internacionals, rebutja l’ús d’armament nuclear (a pesar que la Xina disposa del tercer arsenal atòmic, la doctrina nuclear oficial del país promulga un paper estrictament defensiu) i demana “garanties de seguretat” per a ambdós bàndols.
Per a alguns experts en política internacional, que la Xina rebutgi tan obertament l’ús de l’armament nuclear és un missatge destinat a donar confiança als països europeus, i particularment Alemanya. De fet, s’ha arribat a presentar aquest punt concret del document com un fruit de la visita del canceller alemany Olaf Scholz a Pequín el passat octubre.
Aquí entren en escena les ambicions de la Xina, i en particular els beneficis diplomàtics que el règim de Xi Jinping espera extreure de l’actual conflicte bèl·lic a Ucraïna.
A pesar del que pugui semblar des de la perspectiva occidental de recolzament aferrissat a Ucraïna, nombrosos països estan molt més preocupats per posar punt i final al conflicte que no pas per castigar a Rússia per l’agressió armada sobre el seu país veí.
Així doncs, una part molt important dels països no occidentals contempla amb gran interès el paper que la Xina podria jugar per aturar la guerra.
Però és que inclús les parts implicades en el conflicte han atribuït un valor gens negligible a la iniciativa diplomàtica xinesa: Rússia s’ha declarat “interessada” (afegint això sí que encara no és el moment), i el president ucraïnès Volodymyr Zelenski ha per la seva banda afirmat voler trobar-se amb el seu homòleg xinès Xi Jinping.
No seria tampoc descabellat pensar que la Xina podria actuar com a padrí de Rússia a la taula de negociacions, de la mateixa manera que els Estats Units i Europa de ben segur farien amb Ucraïna.
De materialitzar-se, un perfil diplomàtic xinès tan elevat seria un immens triomf que situaria el país asiàtic com el líder indiscutible per a tots aquells països que busquen distanciar-se d’Occident.
Sabedora de que a Ucraïna hi té molt a guanyar, la Xina també sap que l’altra cara de la moneda és una immensa pèrdua, començant per la seva economia.
Els Estats Units ja han advertit a través de mitges paraules que si la Xina envia armament a Russia, imposaria un règim de sancions econòmiques similar al que Moscou pateix. Aquesta possibilitat significaria una debacle per a l’economia xinesa, però atenció perquè també per a l’europea i la nord-americana.
Pequín no pot doncs permetre ajudar militarment el seu soci rus, amb qui suposadament manté una “associació sense límits”. La raó és simple: els mercats occidentals són encara massa crítics per a les exportacions xineses com per que la seva indústria pugui passar-se’n.
