A hores d’ara és una evidència que la presidenta de la Comissió Europea dona suport políticament a Sánchez. Com també ho fa Biden que té la gentilesa de rebre al president espanyol el 12 de maig just abans de començar la campanya electoral.
Quina estranya paradoxa! Washington mostra la preferència per un governant que té en el seu govern un partit comunista i un partit d’extrema esquerra clarament contrari a l’OTAN.
S’obren aquí diversos interrogants i és que o bé Biden s’equivoca o bé UP no passa de ser la cirereta d’un pastís que li dona una nota de color, però que resulta perfectament marginal. Que cadascú esculli la resposta que li sembli més encertada.
Per la seva banda, les manifestacions a favor de Sánchez de la presidenta de la CE fa temps que duren i són nombroses. Gestos, discursos i sobretot fets. Només cal recordar la benedicció a l’entelèquia de l’exportació d’hidrogen verd per part d’Espanya a Franca beneïda amb la seva presència. O la generositat com tracta les exigències que teòricament la Comissió ha imposat a Espanya. Màniga ampla per assumir una reforma de les pensions que tothom sap que no s’ajustarà i que queda oberta a nous increments futurs dels pagaments per part dels que actualment treballen.
No importa per a res que Espanya incompleixi de forma flagrant els compromisos per instal·lar 100.000 punts de recàrrega elèctrica o transformar els habitatges per fer-los més eficients. Té poc a dir del desordre estadístic que s’ha produït en el càlcul dels aturats a conseqüència dels fixos discontinus que de cap manera permeten comparar la xifra d’atur espanyola amb la de la resta d’Europa.
I si això fos poc, l’actitud tan agressiva amb el tema de Doñana quan precisament la Comissió hauria d’haver intervingut per mantenir la legalitat, evidentment, però també per concretar solucions tècniques que facin menys lesives les limitacions per als agricultors de la zona.
Però com aquestes mesures són bàsicament responsabilitat de l’estat, la Comissió calla i es limita a amenaçar. En aquest cas el gest ha estat tan flagrant favorable al govern, que ha provocat un fet insòlit: el líder del PP europeu, que és la primera força al Parlament, ha acusat la Comissió “de fer campanya per Sánchez amb Doñana”. És un fet que no s’havia produït mai, més si es considera que Von der Leyen és teòricament membre del PP europeu i que ocupa el càrrec per raó d’un pacte, però sobretot per la proposta del primer partit de la UE.
Von der Leyen no té ni molt menys segura la seva reelecció com ella voldria, perquè no la volen des de les seves pròpies rengles i el que fa és obrir-se a nous espais polítics.
En tot cas el que sí que és evident, especulacions al marge, és que Sánchez és vist com una persona de confiança pel bloc liberal occidental, el que mana a Washington a l’OTAN i a Brussel·les.