L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha imposat recentment a Rússia la sanció més dura de la seva història al prohibir la seva participació als grans tornejos mundials durant quatre anys. La pena implica l’absència de bandera russa als jocs olímpics de Tòquio del 2020 o al Mundial de Futbol del 2022.
La reacció de les autoritats russes no s’ha fet esperar. El president de la federació russa, Vladimir Putin, declarà el passat 9 de desembre que «les sancions no poden ésser col·lectives o aplicar-se a persones que no tenen res a veure amb determinades violacions».
A Moscou encara li queden 15 dies per recórrer la sentència. I de ben segur ho farà, segons ha informat el govern rus. El primer ministre Dimitri Medvédev ha apuntat també que la mesura forma part de la «histèria anti-russa» i que es tracta d’una decisió políticament motivada.
Una afirmació que ha trobat el suport de la Xina, que ha fet una crida a «no polititzar el món del esport». El ministeri d’afers exteriors xinès mostrà també el seu recolzament a l’Agència Antidopatge Russa, acusada de complicitat.
La pena imposada per l’AMA suposa en qualsevol cas un duríssim cop a la Rússia de Putin, que ha invertit l’equivalent a milers de milions de dòlars en tornar a fer del seu país una super-potència esportiva com en els temps soviètics. Pel president rus, és quasi bé una humiliació personal.
Esportistes russos com la campiona olímpica Yelena Isinbàyeva han expressat també la seva indignació pel caràcter col·lectiu de la condemna. Per a Isinbàyeva, les sancions són «cruels, injustes i mortals pel esport rus», preguntant-se què passarà amb els atletes que no han resultat esquitxats pels escàndols de dopatge que han sacsejat Rússia des del 2014.
D’altres, com la també campiona María Lasitkene, han alçat la veu contra la manca d’acció del govern rus a l’hora de cercar i castigar els culpables del dopatge. «Com és que els nostres atletes segueixen utilitzant sistemàticament substàncies prohibides, els entrenadors vinculats als casos de dopatge continuen treballant amb impunitat i els nostres funcionaris esportius segueixen falsificant documents oficials?».
Lasitkene afirmà també «estar cansada de competir sense bandera i sense himne». De fet, des del primer gran escàndol de dopatge rus, existeix des de fa quatre anys un veto a totes les disciplines del atletisme rus.
Fins a 49 medalles olímpiques han estat retirades a Rússia per casos de dopatge, més que qualsevol altre país. S’estima que entorn a 1.000 atletes russos s’han beneficiat en els darrers anys del programa de dopatge rus, encobert per l’Agència Antidopatge de Rússia (RUSADA).
