Ha tornat el gran terror de la dècada dels setanta? Alhora que la crisi sanitària sembla retirar-se a poc a poc, la inflació, al contrari, s’instal·la progressivament.
Excepte el Japó, totes les altres economies desenvolupades estan experimentant un retorn de la inflació que, malgrat les previsions de la major part dels economistes, no amaina. Als Estats Units, la inflació ja arriba al 7,1% interanual. I ja se sap que els fenòmens econòmics nord-americans tarden tan sols uns pocs mesos en arribar a Europa.
Mentrestant, la inflació de la zona euro se situa en el 5%, una xifra també de rècord i que arriba al 5,7% en el cas d’Alemanya i al 6,6% a Espanya.
Els governs insisteixen des de fa mesos que l’alça de preus és provisional i es deu a un context internacional únic i irrepetible
Els governs insisteixen des de fa mesos que l’alça de preus és provisional i es deu a un context internacional únic i irrepetible: una recuperació econòmica ràpida propulsada per la recuperació de la despesa de les llars després de mesos d’estalvis forçats, i alhora pel fre que suposa un sector productiu en dificultats de subministrament, de manca de mà d’obra i de preus disparats de l’energia.
Però la realitat és que es tracta d’una inflació duradora, apunten economistes com el francès Nicolas Baverez. La inflació anomenada subjacent, és a dir, la inflació restant un cop aïllats els preus de l’energia i de l’alimentació (els més volàtils), continua sent molt elevada: d’un 5,5% als Estats Units i d’un 2,6% a la zona euro.
A Amèrica del Nord ja ha aparegut una espiral alcista entre sous i preus, que probablement farà empitjorar la situació i arribarà en poc temps a Europa.
La inflació actual és abans que res el resultat de les polítiques econòmiques practicades pels governs occidentals durant la crisi sanitària, que tenien com a objectiu donar garanties a les llars, empreses i treballadors.
Es tracta d’un objectiu lloable, i el seu principi no pot posar-se en dubte. Sense ajudes públiques, la situació d’innombrables famílies i empreses seria a hores d’ara catastròfica.
El problema d’aquestes polítiques de despesa pública descomunal ha estat la seva magnitud inaudita, així com la seva durada extraordinàriament llarga. A Espanya, per exemple, encara hi ha més de 100.000 treballadors afectats pels ERTE. Els Estats Units han injectat en menys de dos anys una quantitat de diners equivalent a la meitat del PIB del país.
L’allau de diners líquids que els estats han bolcat mentre la producció es mantenia en nivells de mínims està lògicament provocant un fort increment dels preus
Ara, però, l’economista neo-liberal Milton Friedman es pren la seva venjança: com afirmava, es demostra que la inflació és abans que res un fenomen monetari. Els seus crítics, encara tan de moda, que pretenen que els dèficits i el deute públic no tenen límits, estan més que mai en entredit. L’allau de diners que els estats han bolcat mentre la producció es mantenia en mínims està lògicament provocant un fort increment dels preus.
Una inflació forta mai és bona: destrueix el poder adquisitiu de les famílies, redueix els marges de benefici de les empreses i, per tant, juga contra la inversió. Genera problemes a estats i empreses per retornar els préstecs.
També impulsa els mercats financers a una forta correcció: com s’ha vist el mes de gener, els inversors abandonen les inversions en borsa més arriscades, i tornen a productes més clàssics aprofitant l’augment dels tipus d’interès. Tecnològiques i criptomonedes, en tant que inversions a alt risc, estan en plena davallada.
El Fons Monetari Internacional ja ha rebaixat les previsions de recuperació econòmica a causa de la inflació
El Fons Monetari Internacional ja ha rebaixat les previsions de recuperació econòmica a causa de la inflació. A Espanya, un dels països europeus més afectats per l’alça de preus, ja s’ha vist com el creixement del PIB per al 2021 ha estat sensiblement inferior a l’inicialment previst. Als països pobres (i als no tan pobres), inflació rima amb desestabilització i protestes socials: es preveu que 100 milions de persones arreu del món retornin a la categoria de “pobresa extrema” a causa de l’alça dels preus de l’alimentació.
Davant aquest panorama, els bancs centrals i les autoritats públiques en general es troben davant d’un seriós dilema: fer marxa enrere en els seus programes de despesa i còrrer el risc d’un crash econòmic per la consegüent alça dels tipus d’interès, o bé prosseguir i exposar-se a que l’increment de preus ofegui la recuperació.
A Europa, el Banc Central Europeu dubta encara, veient com l’abisme entre els països del nord i els del sud no para de créixer
Als Estats Units la pressió ha augmentat tant que sembla haver-hi un consens per aturar la inflació. A Europa, el Banc Central Europeu encara dubta, veient com l’abisme econòmic entre els països del nord i els del sud no para de créixer, i amb ell les necessitats d’uns i d’altres.
La solució, segons Baverez, passaria perquè el BCE actuï decididament per estabilitzar la inflació al 2%, però hauria de fer-ho amb extrema delicadesa per no causar un daltabaix als països tan mal acostumats al diner fàcil.
Alhora que la crisi sanitària sembla retirar-se a poc a poc, la inflació, al contrari, s'instal·la progressivament Share on X
Loading ...
1 comentari. Leave new
Bitcoin fixes this.