Aquesta setmana s’ha sabut que Brasil aturava els assajos de la vacuna xinesa CoronaVac.
La decisió arribà després de la mort d’un participant del programa. Anvisa, l’agència de salut pública del Brasil, afirmà però que l’accident no està relacionat amb la vacuna.
L’episodi ha obert una crisi política en que els crítics al president Jair Bolsonaro l’acusen de voler simplement posar fi al programa xinès. Bolsonaro s’ha mostrat des del començament molt crític amb la vacuna de Pequín, i ha afirmat que els brasilers no poder ser utilitzats com “conillets d’índies”.
Però podria ser que el president brasiler busqués barrar el pas al seu rival polític Joao Doria, governador del estat més ric del Brasil, Sao Paulo.
Doria havia declarat que importaria 120.000 dosis de CoronaVac inclús abans de rebre l’aprovació formal d’Anvisa. El governador també havia anunciat la construcció d’una fàbrica capaç de produir 100.000 dosis anuals.
Ofensiva diplomàtico-sanitària de la Xina
Més enllà de la política interna del Brasil, la decisió d’aquest país suposa un sotrac important en els esforços xinesos d’utilitzar la seva vacuna com arma diplomàtica.
Pequín ha fet anuncis grandiloqüents per l’exportació de les seves vacunes contra la Covid-19 en grans quantitats als països en vies de desenvolupament. Es tracta d’un intent de millorar la imatge del règim xinès després d’haver permès la propagació del virus a l’exterior del país.
Sinovac, l’empresa que ha desenvolupat Coronavac, havia de realitzar assajos finals en tres països diferents: Brasil, Indonèsia i Turquia. Aquesta fase, que requereix una escala massiva, no es podia efectuar dintre de les fronteres xineses perquè allí el virus ha pràcticament desaparegut.
Pequín ha fet anuncis grandiloqüents per l'exportació de les seves vacunes contra la Covid-19 als països en vies de desenvolupament Share on X
L’anunci de Pfizer i BioNTech agafa Pequín per sorpresa
El contratemps xinès a Brasil arriba pocs dies després de que la vacuna del consorci format pel nord-americà Pfizer i l’alemany BioNTech aconseguís una eficàcia anunciada del 90%. L’anunci de les empreses occidentals ha creat expectatives perquè la vacuna sigui comercialitzable a finals d’any.
El govern de Bolsonaro ha d’altra banda anunciat estar en negociacions amb Pfizer per comprar la seva vacuna.
Com el cas del Brasil, l’anunci de Pfizer ha tingut ja seqüeles polítiques: el encara president nord-americà Donald Trump ha acusat els grups farmacèutics d’haver retardat a propòsit l’anunci després de les eleccions.
De fet, fou l’administració Trump qui llançà el programa Warp Speed destinat a accelerar la producció de vacunes contra la Covid-19.
El seu funcionament és senzill: oferir una assegurança als laboratoris per cobrir despeses en cas de que el seu producte demostri ésser insegur o ineficaç. Entre les nou empreses que han gaudit de Warp Speed hi trobem Pfizer.
En qualsevol cas, com passa amb la vacuna xinesa, la seva rival euro-americana es troba encara envoltada de incògnites: es desconeixen, entre d’altres, la durada de la protecció que el seu innovador mecanisme ofereix.
Rússia anuncia una eficàcia del 92%
Dies després del anunci de Pfizer, Rússia ha declarat que la seva vacuna Sputnik-V té una eficàcia del 92% – un pèl superior doncs a l’anunciada pel cap de cursa occidental. Igual que la de SinoVac i la de Pzifer-BioNTech, la vacuna russa es troba en fase 3, la final, d’assajos.
En un intent de guanyar-se la confiança de la comunitat internacional, els investigadors russos han afirmat que la seva recerca es publicarà “en una de les principals revistes mèdiques del món i serà avaluada per acadèmics independents”.
Rússia ha declarat que la seva vacuna Sputnik-V té una eficàcia del 92% - un pèl superior a l'anunciada pel cap de cursa occidental Share on X
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
