En plena negociació d’ERC amb el PSOE, situada en la difícil tessitura de poder ser titllada com de “col·laboracionista” per facilitar la investidura de Sánchez, “el del 155”, sense cap contrapartida substancial en l’àmbit del referèndum i l’amnistia, Torra no s’ha pogut estar de colpejar la mandíbula dels republicans que al final d’aquest combat demostraran la seva capacitat d’encaix, aguantant fins al final o bé llençaran la tovallola.
Torra ha utilitzat la invitació formal a tots els presidents autonòmics per assistir a la celebració del dia de la Constitució a Madrid, per contestar amb una carta en la qual no només menysté la Constitució Espanyola, sinó, i això és important, anuncia la necessitat de dur a terme la Constitució de Catalunya, que és una mena de Guadiana, amb perdó per l’espanyolisme, que apareix i desapareix segons convingui. I ara pel que es veu, convé reivindicar la Constitució de Catalunya.
Qui se’n recorda d’aquell famós (és un dir) Consell Assessor del Fòrum Cívic i Social (CAFCS) presidit per Llach, que havia de preparar els treballs i el procediment per a la nova constitució? Qui recorda que hi ha oberta una web, www.debatconstituent.cat, que en teoria està duent a terme aquesta important qüestió? Qui sap on paren les “Enteses” que eren els àmbits orgànics en els quals s’havia de debatre la constitució? El més calent és a l’aigüera. Per no disposar, nit tan sols s’han fet públiques les actes de la liquidada CAFCS que presidia Lluís Llach, documents del màxim interès perquè haurien permès veure, segons opinió dels propis assistents, com no hi havia manera que es posessin d’acord en gairebé cap contingut.
Doncs ara ve Torra, i en aquest moment de dificultat en la política espanyola, especialment sensible per a ERC, desenterra la idea de la Constitució Catalana.
Perquè no hi hagi mals entesos, cal fer notar que des de les èpoques finals de Pujol el president de la Generalitat no assistia a la festa de la Constitució a Madrid, amb alguna excepció puntual i comptada. Per tant, la invitació no esperava cap resposta, ni de Torra, ni abans de Puigdemont, ni de Mas. Ha sigut senzillament aprofitar l’ocasió al vol i llençar l’uppercut a la mandíbula d’ERC.
