Els dies precedents a la compareixença de Sánchez al Congrés dels Diputats per sol·licitar la pròrroga de l’estat d’alarma, avui dimecres, estan resultant nefastos.
Ahir es va celebrar el corresponent Consell de Ministres i va tenir com a resultat una sorprenent rectificació d’un dels seus acords més esperats. Es tractava de la possibilitat que els menors sortissin al carrer després de tant de temps de confinament, sota determinades condicions.
L’afirmació oficial posterior al Consell limitava la sortida dels nens a acompanyar els pares en determinades gestions, com fer les compres en supermercats o en farmàcies. Aquesta mesura va desencadenar ràpidament una gran polèmica per l’absurd de la mateixa. Primer, perquè és més perillós portar-los a un lloc tancat que a un espai públic com és el carrer, i segon perquè des del punt de vista d’alleugerir la càrrega de la tancada, el seu efecte era escàs, per no dir nul. El resultat va ser una rectificació en qüestió d’hores, amb la compareixença de la cara impassible del Govern, Salvador Illa, Ministre de Sanitat.
És sorprenent i preocupant que una mesura relativament senzilla, que ha hagut de passar per la reunió de subsecretaris, a més del Consell de Ministres, donés peu a un error de tal dimensió. En què estan pensant tants alts càrrecs públics i el mateix president del govern perquè aquest sigui el resultat? També és alarmant, en la mesura que diu molt poc, el reiterat assessorament científic que reclama Sánchez per a totes les seves mesures.
Però els desencerts, i no menors, no acaben aquí. Les anunciades i famoses proves massives per conèixer el grau d’immunització de la població no podran realitzar-se perquè un cop més el material utilitzat és defectuós, tant que el Govern no només l’ha retirat, sinó que exigeix a l’empresa la devolució dels diners pagats. Això vol dir que per dur a terme aquesta mesura, que es considerava clau per al desconfinament racional progressiu, ha de realitzar-se un nou procés de compra. Un fracàs més en una qüestió estratègica, una de les poques que permet una prevenció eficaç contra el coronavirus que ens ataca: la disponibilitat de tests per mesurar el contagi entre la població.
També s’ha vingut anunciant la instal·lació d’un preu màxim per a les mascaretes quirúrgiques, com una forma de corregir els augments desmesurats de preu que s’han aplicat. Cal dir que aquesta mesura no estava exempta de crítica, en el sentit d’assenyalar que aquesta situació era conseqüència d’un dèficit d’oferta, i que en fixar un preu màxim, l’únic que s’aconseguiria és el desproveïment i l’augment del mercat negre, i que la solució radicava en forçar la producció espanyola de mascaretes, que d’altra banda són un producte de molt baixa tecnologia i fàcil d’elaborar.
Finalment s’ha establert el preu límit, però resulta molt elevat. En aquest sentit, poca garantia significa fer pagar gairebé 1 € per una mascareta quirúrgica, perquè el seu ús en bones condicions amb prou feines arriba a uns pocs dies. La xifra constitueix un excés i no resol res, perquè tota la població espanyola, la més necessitada, no pot afegir a la seva dramàtica situació econòmica el cost habitual de gastar-se 96 cèntims d’euro per tenir una mínima protecció. Amb aquesta mesura el govern certifica la desigualtat en la forma d’afrontar la pandèmia.
Un quart element que ha desencadenat crítiques justificades contra el Govern i ha mogut a preocupació han estat les declaracions del cap de l’estat major de la Guàrdia Civil sobre les actuacions d’aquesta força per evitar un ambient crític contra el Govern en les xarxes socials. El desmentit que el mateix general, a preguntes dels periodistes, ha desplegat aquesta mateixa setmana, ha complicat més que resolt la qüestió. Perquè per justificar la seva acció s’ha referit a aquelles notícies que signifiquen “desconfiança“. Però resulta evident que la Guàrdia Civil no està per mesurar la confiança o desconfiança que generi la informació, sinó en tot cas per tallar allò que objectivament siguin falsedats informatives.
Que la Guàrdia Civil actua d’una manera que pot vulnerar la llibertat d’expressió s’ha vist confirmat pel coneixement de l’ordre interna del 16 d’abril per a que s’actuï sobre aquelles informacions que signifiquin promoure “la desafecció cap a les institucions del Govern“; ni tan sols de l’Estat, sinó del Govern. Estaríem així potencialment davant d’una actuació típica d’un règim policial, on el que es persegueix no és la falsedat demostrada d’un fet generador d’alarma, sinó aquells enfocaments generadors de desconfiança i desafecció cap als que ens governen. És un pèssim precedent, el Congrés ha d’aclarir i demanar responsabilitats. Més quan la mateixa ministra d’educació, Celaá, ha afirmat aquesta mateixa setmana que el Govern no pot acceptar “missatges negatius“.
I per si fossin pocs els dubtes relatius a que Sánchez intenta manipular l’opinió, s’ha destapat que al Facebook del Ministeri de Sanitat, la gran abundància de “Likes” a les informacions oficials correspon a una nombrosa llista de seguidores d’imatges glamuroses i noms sofisticats, que amb tota raó es considera que procedeixen de comptes creats fa pocs dies per realitzar aquesta funció artificial d’aplaudiment. En aquest cas la forma de procedir ha estat tan barroera que el resultat és perfectament ridícul.
Pocs dubtes queden que Sánchez no governa bé, que té consciència d’això, i que ha desplaçat l’eix de la seva acció a aquell àmbit on es mou més com el seu guru oficial, Iván Redondo. Mentrestant, es continua prorrogant el confinament en les condicions més dures d’Europa.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Els dies precedents a la compareixença de Sánchez al Congrés dels Diputats per sol·licitar la pròrroga de l'estat d'alarma, avui dimecres, estan resultant nefastos Share on X
