L’Institut de Política Familiar va fer públiques el passat dia 19 les seves propostes per a una política pública amb perspectiva de Família, són 100 mesures de suport a la família que esperem que tinguin en compte els partits que es presenten a les pròximes eleccions generals, municipals, autonòmiques a l’hora de confeccionar els seus programes.
La família és la institució bàsica de la societat que està patint els majors atacs des de les ideologies que es diuen progressistes, sens dubte, neomarxistes volguessin fer-la desaparèixer perquè l’individu pugui ser manipulat i adoctrinat des dels poders públics en quedar sense les referències i valors de la tradició familiar.
Les funcions que exerceix la família són vitals i sense ella desapareixeria la societat, raó per la qual necessita més que mai d’una protecció especial per part de les autoritats públiques que, en moltes ocasions, en lloc de protegir-la estan erosionant.
Una veritable protecció a la família representaria el compliment del mandat constitucional mitjançant polítiques actives que promoguin un suport efectiu per al compliment de les seves funcions, per exemple, reconeixent als pares el dret a tenir el nombre de fills que desitgen, eliminant els obstacles de tota índole als quals s’enfronten.
Així mateix reconèixer i impulsar el dret dels pares i fills a una estabilitat conjugal i familiar, amb polítiques actives de formació i orientació familiar que evitin l’escandalós nombre de ruptures conjugals que s’han produït des de la implantació del divorci exprés, les víctimes són els menors.
Reconèixer el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar i arbitrar mesures efectives per això que es detallen entre les cent mesures proposades, així com el dret dels pares a la lliure elecció en l’educació dels seus fills, eliminant obstacles i evitant adoctrinaments des dels poders públics.
També es proposa aconseguir un pacte d’Estat sobre la família, la natalitat i la demografia amb visió de futur, evitant vaivens electorals i amb garantia d’una política comuna. Les baixes taxes de natalitat estan produint un clar envelliment de la població perquè no s’ha aconseguit el nivell de reemplaçament, amb greus incidències pel que fa a les prestacions de la seguretat social i la dependència de la gent gran.
També s’assenyalen entre les mesures la necessitat d’una convergència gradual amb Europa respecte a la despesa social en família, que només arriba a l’1,3% del PIB mentre que a la UE és el 2,4% i la necessitat d’una redistribució més equitativa de les prestacions destinades al concepte “família”, o l’increment de la prestació de l’ajuda directa per fill a càrrec fins a arribar a la mitjana europea, per exemple.
S’assenyala també la necessitat d’una política decidida de revisió de la fiscalitat amb una perspectiva familiar en l’adquisició de béns i serveis, inclosa l’habitatge i moltes mesures més que no caben en aquest petit article però que poden llegir directament descarregant el document.
Insisteixo que val la pena estar atents als programes dels partits que concorren a les eleccions i comprovar si són receptius als problemes familiars que a tots ens afecten.
