Tots els homes som membres d’una única família humana, encara que a molts els hi passi desapercebut o no ho vulguin reconèixer, i d’aquí emana el deure de tenir cura els uns dels altres.
Per això és necessari que la persona estigui en el centre mateix de la política. Massa sovint les visions materialistes o utilitàries condueixen a pràctiques i estructures motivades per l’interès propi. Se sol considerar als altres un mitjà per aconseguir un fi i això comporta una falta de solidaritat i de caritat, que al seu torn dona lloc a una veritable injustícia.
El desenvolupament humà, veritablement integral, només pot prosperar quan tots els membres de la família estan inclosos en la recerca del bé comú i contribueixen a ell.
Necessitem una mirada menys egocèntrica, que sigui més integral i integradora, i que sàpiga reconèixer que en la recerca de l’autèntic progrés, trepitjar la dignitat d’una altra persona és, de fet, disminuir el propi valor.
