La celebració oficial de la festa de la Constitució va resultar breu, trista i polèmica. Destruïda en el format, desafortunada en les intervencions i escassament representativa per la multitud d’absències, sobretot per part dels partits nacionalistes que constitueixen el gruix de les forces parlamentàries que donen suport des de fora al govern Sánchez.
Cal subratllar que el president del govern va assenyalar que ara no és el moment de reformar la constitució. La seva capacitat de rectificar-se a si mateix sense que li tremoli la veu és infinita, perquè cal recordar que en el recent congrés del PSOE va afirmar tot el contrari. La necessitat de reformar la Constitució i no només això, sinó que es va crear una secretaria a la direcció del partit, dirigida a més per l l’home fort del govern, Bolaños, que té com a finalitat precisament la reforma constitucional.
Com és possible que en l’espai de tan poc temps es pugui produir un canvi d’aquesta naturalesa? Seria ingenu pensar que les circumstàncies han canviat radicalment d’un moment a l’altre, o que són fruit de la improvisació. En realitat és evident que no existeixen condicions de cap mena per modificar la Constitució, i aquest no és un fet d’última hora, però també ho és que el fi com explicava el defenestrat assessor de Sánchez, a La Vanguardia, Iván Redondo, hi ha una majoria de l’electorat que aposta per la reforma constitucional i aquesta idea forma part “del fons d’armari” que guarda Sánchez i que utilitzarà en la batalla electoral que s’acosta, en la qual aixecarà bandera de la reforma.
La qüestió és quina perquè, d’entrada, el seu soci de govern demana proclamar la república. Juliana, un home estretament vinculat a la Moncloa, donava una pista. Sánchez pot acudir a l’article 92 de la Constitució i du a terme un referèndum consultiu sobre la reforma, perquè creu que aquesta iniciativa li reportaria beneficis electorals, sense necessitat de mullar-se en els continguts.
D’altra banda, la temptació de fer una nova Constitució que elevés a aquest rang el que diverses lleis molt polèmiques han aprovat, està a l’ordre del dia. Situar en el text constitucional l’avortament i la seva pràctica eugenèsica, l’eutanàsia i el suïcidi assistit, les atribucions de l’estat sobre els fills retallant els drets dels pares, les limitacions a l’escola concertada, el matrimoni homosexual i l’adopció, i la introducció de la ideologia de gènere i de les identitats de gènere i la transsexualitat com a polítiques d’estat, són objectius de gran interès per a tot un sector dels polítics espanyols que creuen en l’actual moment i en un referèndum tindrien majoria suficient per guanyar-ho.
Loading ...
