La principal virtut que s’atribueix avui a Salvador Illa com a president de la Generalitat, després de superar els primers 100 dies de govern, és haver retornat la tranquil·litat institucional al país. Per a alguns, això és un assoliment significatiu; per a d’altres, resulta clarament insuficient i està en línia amb l’actitud que va mostrar Illa com a ministre de Sanitat durant la crisi de la COVID-19: una postura pública mesurada i controlada, però amb una gestió que va deixar molt a desitjar.
Passats aquests 100 dies, Illa ha configurat un govern de bona planta, però que no ha adoptat mesures veritablement rellevants. Fins i tot la seva recent reunió amb el president Pedro Sánchez va ser d’una insulsitat política notable. Seguim sense claredat sobre el tan anunciat finançament especial per a Catalunya, cosa que ja diu molt sobre la situació en què ens trobem.
Avui tenim una gran promesa que va valer a Illa, del partit del 155 —el mateix que va intervenir la Generalitat sota el govern de Rajoy amb el suport de Sánchez— el vot d’Esquerra Republicana per ser investit president. Tanmateix, no sabem en què consisteix exactament aquesta promesa. Tot són anuncis a futur, i el més concret fins ara ha estat l’aprovació de 32 mesures que, com era d’esperar, es refereixen al feminisme i a la lluita contra la violència masclista: comissaries especialitzades, centres d’atenció les 24 hores del dia, foment de l’ocupació femenina i l’ampliació de serveis d’atenció a víctimes de violència masclista, entre altres.
JA HAS RESERVAT LA TEVA PLAÇA? INSCRIU-TE AQUÍ
El pla també involucra el Departament d’Educació, amb l’objectiu de sensibilitzar i dotar d’eines per identificar i abordar la violència masclista, una cosa que, segons es suggereix, requereix una educació especial per ser reconeguda. Així mateix, el Departament de Salut treballarà en la capacitació dels seus professionals per afrontar aquesta problemàtica, juntament amb protocols per prevenir la violència en l’àmbit audiovisual, cultural i escènic. Tot això acompanyat de l’anunci d’una nova comissaria de la dona per part de Núria Parlón, consellera d’Interior.
Una vegada més, queda clar quines són les prioritats del govern de la progressia, tant a Catalunya com a Madrid, ja es digui Sánchez o Illa. Pot ser que el primer es mostri com un egocèntric extraordinari i el segon com un home deliberadament discret, però la realitat assenyala la seva inoperància per al conjunt dels ciutadans. La gran majoria del poble no viu de plans antimasclistes repetits fins a la sacietat, que són com una mena de paracetamol dels polítics.
L’exemple més evident és la manca d’un pressupost per al 2025. Malgrat les declaracions inicials, sembla que entrarem a l’any nou sense un pressupost aprovat ni amb les negociacions iniciades. Els 41 diputats amb què compta Illa al Parlament no li permeten tirar endavant el pressupost sense negociacions amb Esquerra, Junts o els Comuns. A l’Ajuntament de Barcelona, Collboni va aconseguir aprovar el pressupost, però la normativa municipal facilita la pròrroga. En l’àmbit autonòmic, l’exigència és més gran: cal recordar que Aragonès va convocar eleccions precisament perquè no va aconseguir aprovar els comptes.
En definitiva, tenim un govern que, al marge del feminisme, encara no ha aconseguit presentar res veritablement rellevant, ni tan sols un pla financer per a l’any vinent. A això alguns ho anomenen tranquil·litat o normalitat institucional; però sembla més aviat la “pau dels cementiris”. El que realment hi ha és inoperància, una cosa lògica si considerem que, com a excepció a Europa, estem governats per majories mínimes que, gràcies als racons d’una política de partits desacreditada, poden continuar governant perquè no es formen coalicions suficients ni es presenten alternatives. I, sobretot, perquè no es convoquen eleccions que retornin als ciutadans la capacitat de decidir.
Loading ...
