Divendres 12 de setembre, després de la caiguda del govern de François Bayrou el dilluns i del nomenament d’un nou primer ministre el dimecres, l’agència de qualificació Fitch rebaixà de nou la nota del deute públic de la república francesa, fent-lo passar de AA- a A+.
En el seu comunicat, Fitch destacà un motiu clau: “la creixent fragmentació i polarització de la política del país”, que “afebleix la capacitat del sistema polític per a dur a terme una consolidació fiscal substancial”.
El país gal sembla incapaç d’aprendre absolutament cap lliçó.
Començant pel seu president, Emmanuel Macron, qui en la seva obsessió per a mantenir-se al poder a tot preu acaba de nomenar un nou primer ministre provinent de les seves pròpies files, el fins llavors ministre de defensa Sébastien Lecornu.
Com la degradació de la nota per Fitch evidencia, els mercats no s’ho empassaren, i els francesos tampoc.
Amb la nominació de Lecornu, Macron sembla cercar reviure la seva estratègia de 2017, que passava per unir el centredreta amb el centreesquerra davant de l’amenaça dels dos extrems polítics. Però la França de 2025 no és la mateixa que havia escollit, vuit anys enrere, el president més jove de la història de la Cinquena República.
A pesar d’alguna reforma substancial, per exemple en matèria d’inversió, el macronisme ha resultat un fracàs estrepitós. Res ho evidencia tan bé com el seu faraònic deute públic, el pagament del qual ja suposarà l’any vinent la primera partida pressupostària, per davant d’ensenyament.
El jove Lecornu, de tan sols 39 anys, figura entre els suports més fervents i fidels de Macron, i cercarà també una doble aliança amb les forces polítiques, se suposa que “moderades” que conformen els socialistes, d’una banda, i els républicains de l’altra.
Lecornu s’ha afanyat a distanciar-se del malaurat François Bayrou, refredant el zel estalviador del seu predecessor. El nou primer ministre ja ha anticipat, per exemple, que no cercarà la supressió de dos dies festius del calendari laborable, i que posarà sobre la taula un esforç fiscal més moderat en nom del “compromís”.
Una postura, la d’evitar posicions divisòries, molt macronista, però que és també la que ha generat l’actual paràlisi i l’acceleració de l’espiral de deute públic.
Si el programa d’ajustament pressupostari de Bayrou ja resultava insuficient per a redreçar França, el de Lecornu corre el risc de ser totalment irrellevant. Però potser l’objectiu compartit de Macron i Lecornu sigui precisament el de prosseguir la fugida endavant per aguantar fins a les eleccions presidencials del 2027. Llavors el problema serà el d’algú altre.
Si el programa d'ajustament pressupostari de Bayrou ja resultava insuficient per a redreçar França, el de Lecornu corre el risc de ser totalment irrellevant #França Share on X
