Dinou anys després d’haver deixat el segle XX, les ideologies de tradició Il·lustrada, que es fonamenten en la raó, amb la crisi del racionalisme i l’entrada en la postmodernitat, ens trobem amb una ideologia tan aigualida que no té ni tan sols contingut. Els ideòlegs de la postmodernitat diuen amb arrogància que ha arribat la fi de les ideologies. Només hi ha un únic pensament amb capacitat de dinamitzar la societat, la llei del benefici. Aquesta llei seria magnífica si aquest benefici fos universal, si afavorís tothom, però tots sabem de sobra, que això no és així. Al llarg del segle XX, hem descobert que la raó ens pot proporcionar uns continguts ètics, uns valors que fins i tot els hem recopilat en una Declaració Universal, que pot dir-nos quins són vàlids i quins no ho són, quins són humans i quins són cruels i inhumans. Aquets continguts ens poden dir, què és el bé i què és el mal, però en canvi no ens poden dir la motivació del per què hem d’optar pel bé i no pel mal. Aquet paper motivacional, és el que hauran de recolzar les religions, com a motors de la fraternitat i dels drets de les persones i dels pobles. Això requereix diàleg entre les religions. Aquest diàleg implicaria un canvi d’actituds, que representaria renunciar a tota forma de fonamentalisme. Renunciar al diàleg interreligiós, a tota forma de preponderància. Renunciar a presentar-se com a única religió verdadera. Renunciar a utilitzar el llenguatge intern, que és específic de cada religió, evitant discussions teòriques i desqualificacions recíproques. Tot al contrari. Caldrà primer de tot, mirar-nos amb simpatia i confiança, i per sobre de tot, mirar què és el que ens uneix, més que no pas el que ens separa. Aquest serà un treball per al qual no estem gaire entrenats. Però serà d’una importància cabdal. Aquest serà el paper que hauran de tenir les religions en el futur. D’una banda, ser motors de totes aquelles actituds que defensin els drets personals i col·lectius de la humanitat. D’altra banda, treballar per generar sinèrgies, per construir vincles de diàleg i de pau. Només així, les religions seran avui creïbles.
