La invasió russa d’Ucraïna hauria estat el factor clau per a convèncer Ursula von der Leyen, renovada al capdavant de la Comissió Europea, per a construir una direcció general de defensa i espai.
La tasca és enorme, ja que la defensa és una de les poques competències que són exclusivament responsabilitat dels Estats Membre de la Unió.
A més, des del 2004 ja existeix una (petita) Agència Europea de Defensa que té la missió de coordinar els esforços, sobretot industrials, dels països europeus en matèria militar. Una missió sobre el paper molt similar a la de la nova Direcció General (DG).
Efectivament, en la carta de missió enviada per la presidenta de la Comissió a la persona escollida per a dirigir la defensa de la UE, el lituà Andrius Kubilius, queda clar que la principal missió serà negociar amb els Estats Membre la construcció d’una veritable indústria de la defensa comuna, dins de la qual s’inclou també l’espacial.
Un terreny on l’acció de la UE és tan necessària com complicada per a garantir la competitivitat i alhora la capacitat militar europea.
Els retards constants en programes com IRIS2 (constel·lació de satèl·lits per a finalitats militars i governamentals) o el FCAS (el Sistema de Combat Aeri del Futur) deixen de sobres en evidència les reticències dels països tradicionalment punters en matèria d’armament i tecnologia aeroespacial, al capdavant dels quals està França i Alemanya, a cedir coneixements i competències als seus socis.
Andrius Kubilius: un perfil molt particular
Aquesta gitanesca missió es veurà influenciada per la posició personal de Kubilius, actualment diputat a l’Eurocambra pel Partit Popular Europeu i un històric membre del moviment independentista i antisoviètic de Lituània.
Amb aquestes credencials, és evident que Kubilius es bolcarà en la causa de la victòria militar ucraïnesa sobre Rússia, com ja deixà clar en una intervenció recent al Parlament Europeu. Dependent de la insistència amb què defensi aquesta posició, corre el risc d’alienar França i sobretot Alemanya, que pren cada cop més distàncies respecte a Kíev.
Tanmateix, l’elecció d’un lituà al capdavant de la defensa europea pot servir per encarrilar millor els programes militars dels països de l’est i de les repúbliques bàltiques, tradicionalment més receptius a les compres de productes nord-americans més que no pas europeus.
El fet que provingui d’un país “petit” li atorga a més un plus de legitimitat: difícilment se’l podrà acusar de voler afavorir la indústria nacional.
Malgrat això, segons afirma el diari Politico Europe, no s’espera que el paper de la nova Direcció General de Defensa sigui de primer ordre, fet que hauria decebut les candidatures primerenques a ocupar-lo, provinents en particular de Polònia i França.
Així doncs, Kubilius haurà de lluitar per a fer-se una plaça no sols entre els altres comissaris europeus, alguns dels quals encavalquen les seves competències (per exemple, la DG Tecnologia), sinó també entre els Estats Membre, una part dels quals són escèptics davant d’aquest gir militar de la UE.
Per sort per a ell, sembla que podrà comptar amb el suport d’un pes pesant dins del col·legi de comissaris, com és la vicepresidenta de la Comissió pels Afers Exteriors, l’ex-primera ministra estoniana Kaja Kallas que substitueix al català Josep Borrell.
PARTICIPA EN LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ
L'elecció d'un lituà al capdavant de la defensa europea pot servir per encarrilar millor els programes militars dels països de l'est i de les repúbliques bàltiques Share on X