El desembre del 1991, fa trenta anys, la Unió Soviètica era únicament Rússia i Kazakhstan.
Mesos abans, Ucraïna havia declarat la seva independència després que el referèndum organitzat per definir el futur de l’ex-República Socialista Soviètica d’Ucraïna s’hagués inclinat amb més d’un 80% de vots per l’opció de tallar amarres amb Moscou. També a les regions del Donbass i Crimea, avui en mans russes.
Tres dècades més tard, però, els ucraïnesos estan dividits entre la nostàlgia per l’imperi soviètic i la voluntat d’independència de Moscou.
Hi ha ucraïnesos que recorden com, a pesar de l’absència de llibertats, la Unió Soviètica garantia una vida digna als seus ciutadans.
Malgrat les penúries, les cues per comprar o la corrupció, que esgrimeixen, la vida transcorria sense sobresalts. Hi havia estabilitat i unes condicions mínimes garantides, afirmen.
El 40% dels ucraïnesos de més de 40 anys senten nostàlgia per la Unió Soviètica Share on XSegons les enquestes d’opinió, el 40% dels ucraïnesos de més de quaranta anys senten nostàlgia per la Unió Soviètica. Xifra que, lògicament, cau fins al 15% entre els menors de trenta anys, ja nascuts en la Ucraïna independent.
Segons apunten els experts del període, a Ucraïna hi ha records radicalment diferents de l’era soviètica perquè el règim comunista era “híbrid”: repressiu i alhora social. Podia enviar un detingut al gulag i després d’haver expurgat la seva pena, oferir-li una feina i un apartament gratuït.
D’altra banda, és innegable que Moscou utilitza la nostàlgia a favor seu per fomentar l’atracció envers Rússia.
Però cal dir també que la revolució del 2014, coneguda com la Maidan, contribuí a dividir encara més els ucraïnesos. L’enderrocament d’estàtues de Lenin provocà repulsió entre sectors de la població ucraïnesa. La situació es tornà encara més tensa el 2015 quan les noves autoritats prooccidentals aprovaren una llei per esborrar els símbols soviètics de l’espai públic.
Els sentiments dels ucraïnesos envers la Unió Soviètica i Rússia varien molt en funció de la geografia
Els sentiments dels ucraïnesos envers la Unió Soviètica i Rússia varien molt en funció de la geografia. A Lviv, a l’oest d’Ucraïna, de majoria catòlica i considerada com la capital cultural del país, tan sols un 10% de la població sent nostàlgia per l’era soviètica.
Un percentatge que augmenta fins al 44% a Khàrkiv, segona ciutat més important d’Ucraïna i gran centre industrial situat a l’est. Ja al Donbass, fronterer amb Rússia, la majoria de la població sent nostàlgia per la Unió Soviètica.
Malgrat això, els sondejos apunten que si un nou referèndum sobre la independència d’Ucraïna s’hagués de celebrar avui, la majoria dels ucraïnesos haurien tornat a votar a favor.
La realitat del país és més complexa que no pas la fractura oest-est amb la que tant mitjans russos com occidentals han simplificat la situació. Les experiències de l’època soviètica són font de desacord al si mateix de les famílies.
El PIB encara no ha tornat al nivell previ a la revolució prooccidental del 2014
Més que no pas un país dividit en dos, Ucraïna és un mosaic que, trenta anys després de la fi del comunisme, se segueix cercant a si mateix.
Mentrestant, però, el país pateix aquesta manca de rumb: el PIB encara no ha tornat al nivell previ de la revolució del 2014, i la política segueix marcada per l’ombra de la corrupció que ha perseguit el país des de la caiguda del comunisme.